Comentem 'Ojos Negros'

Des de fa uns dies no estem podent anar a l’escola. Però quedem virtualment per comentar films.

Tots els nens i nenes hem vist la pel·lícula ‘Ojos negros’ de Ivet Castelo i Marta Lallana, la cineasta amb qui fem el taller Cinema en curs. Aquí compartim algunes de les nostres primeres impressions:

A mi em va agradar especialment el pla del principi, on la nena està davant la finestra. Em va cridar l’atenció perquè la nena tenia un costat de la cara fosc i l’altre clar. Em va fer pena aquest pla: la nena estava plorant perquè els seus pares estaven discutint.

També he escollit aquest pla perquè m’ha fet pensar una mica en quan estàs a punt de tenir un germà o germana i els teus pares ja no estan tant per tu i estan més pel teu germà/na. Tens la sensació que et deixen de banda.

Michelle Alonso

Penso que en la seva pel·lícula la Marta es va fixar en tots els detalls, i que tot el que passa està molt pensat. Tot i que és una mica lenta, tots els moment, cada pla, cada escena, són molt importants per la pel·lícula.

També m’agradaria parlar d’alguns aspectes en concret:

• Al principi, em va cridar l’atenció que es veiés la nena i no pas els pares discutint. Crec que va ser una bona decisió, ja que així es veu molt bé el que sent ella en aquell moment.
• Em van semblar interesants alguns sons, com el dels passos quan caminen, o el de l’aigua quan renta les sabates. Se senten molt, i t’ajuda a entrer més en la pel·lícula.
• L’última mirada a càmera és molt bonica i transmet diferents sentiments com impotència. Aquest primer pla em va recordar el de la pel·lícula “Els 400 cops”.

En conclució es una pel·lícula molt xula i que val la pena veure.

Jordina Torrents

A mi, d’ Ojos Negros em va semblar especialment interessant:

• Sobretot una escena on sortia la Paula fent un passeig pel poble.
• Quan els pares discutien perquè no es volien quedar la Paula i ella plorava. Em va semblar molt real.
• Quan la Paula entrava a la casa i era tot fosc: els plans eren bonics i tranquils.
• M’han fet pena les relacions familiars tan tristes i fredes.

Per altra banda, em vaig fixar molt en una escena que sortia un nen conduint un cotxe perquè vaig pensar que devia ser difícil de rodar. En resum, la pel·lícula m’ ha agradat molt.

Roger Sánchez

Sobre “Ojos negros” vull dir que em van agradar molt tots els plans. Vull destacar el pla del principi, quan s’escolten als pares barallant-se i només es veu la cara de la Paula, que fa que nosaltres els espectadors veiem més com se sent.

Hi ha un pla on  la Paula està  mirant uns nois que passen amb la bicicleta i se li veu la cara entre uns llençols: en aquell moment m’agrada la llum, que amb els llençols és especial i queda molt bé.

Penso que la Marta va pensar i es va fixar en tots els detalls, que fan que la pel·lícula tingui una història molt realista.

Durant la pel·lícula la Paula va passant per diferents emocions. Nosaltres, els espectadors, entenem molt bé com és ella.

Martina Mestre

És una pel·lícula bastant lenta, en què les escenes passen com en temps real, sense pressa.

També l’amistat entre amigues era bastant intensa i estaven molta estona juntes.

M’ha agradat la pel·lícula en general però m’agrada especialment el final, quan la Paula està amb la bici i es veu la posta da sol al darrere.

El final de tot em recorda la pel·lícula de François Truffaut.

Pia Amanqui

Al veure la pel·lícula va haver-hi uns aspectes que em van impressionar bastant, com per exemple, quan surten totes les cabres en estampida passant pel camp, i tots els moments en què la càmera segueix els personatges o els paisatges.

Quan estava veient la pel·lícula, no vaig entendre molt bé què volia transmetre, per això la vaig haver de veure dues vegades, per poder entendre-la bé.

Però de tots els moments que he destacat, el que és més emotiu i m’ha agradat més, és quan l’actriu mira directament a càmera, perquè és una manera de connectar amb el personatge.

Abril Peidro