Escola Riera de Ribes (Sant Pere de Ribes) - 6º
'Ohayo', de Yasujiro Ozu
Durant les últimes setmanes hem estat visionant films a Filmin i ens hem estat trobant per comentar-los. Hem vist "Ojos negros", "Little fugitive", "El nen de la bicicleta" i "Estiu 1993". Aquesta setmana ha estat el torn de veure "Ohayo", de Yasujiro Ozu, i us compartim les reflexions escrites que hem fet després de comentar i dialogar sobre el film.
La pel·licula m’ha semblat molt bonica; sobretot els enquadraments i els plans tant dels interiors (quan mengen dins de casa o parlen) com exteriors (quan van cap a l’escola, quan estan al carrer...).
Destacaria el pla a l’escola, quan filma les dues fileres de cadires i taules i la mestra al mig fent la classe. També destacaria la seqüència on mostra les persones a dues alçades diferents: és molt bonic!
La música acompanya molt bé tota la pel·lícula. També treballa molt bé la llum i el rostre, com a la seqüència dels dos homes al bar.
Pel que fa al fons de la pel·lícula, m’ha semblat que els adults parlen molt i no entenen als nens.
Em va agradar bastant. Em va interessar que ens ensenya una cultura molt diferent a la nostra i les pel·lícules que hem vist fins ara eren més properes.
Els dos nens protagonistes són una mica infantils (es notava molt, per exemple, en el joc que s’inventen), però el germà gran mana molt al petit i el petit no li diu res perquè el té com un ídol.
El pla que més m’ha agradat és el que està filmat en un caminet i es veuen unes cases i gent que va passant pel mig; és molt bonic.
Estic d’acord amb el Pol que el final és molt inesperat i diferent del que estem acostumats a veure.
Abril Peidro
Em va agradar molt. Estic d’acord amb el que diu el Pol: els plans del principi són agradables i tranquils, i la música acompanya molt bé.
M’ha agradat molt un pla cap al final, quan el pare els diu que si fan soroll torna la televisió i el nen diu que no és veritat i comença a fer soroll.
Per començar m’agradaria dir que la pel·lícula Ohayo és molt divertida i entretinguda.
M’he adonat que tots els plans són fixes i això ens pot anar molt bé per fer la nostra pel·lícula, ja que és més senzill que fer moviments de càmera.
M’han semblat molt interessants els enquadraments que fa el director, perquè repeteix els enquadraments diverses vegades.
M’agradaria destacar també alguns plans i sons que m’han agradat especialment:
- Quan començava un nou dia i sortia el pla de les cases als costats i un passadís al mig. Era molt bonic.
-
Les músiques que acompanyen la pel.lícula són molt maques i estan ben triades.
-
Em va cridar l’atenció quan hi ha els dos nens i el noi fent gimnàstica.
Jordina Torrents
M’ha agradat aquesta pel·lícula perquè he conegut una mica millor un altra cultura o tradició. Penso que trobar això en una pel·lícula és molt xulo perquè és una altra manera de conèixer un país sense viatjar i m’agrada.
Els colors de la pel·lícula són molt vius, el color de les cases, els prats… penso que en cada pla hi ha un color viu com per exemple el vermell i això m’agrada.
