Institut Castellet (Sant Vicenç de Castellet) - 2º de ESO
Primeres seqüències
Us compartim les nostres primeres seqüències de ficció, a la manera de La reconquista de Jonás Trueba, La princesa de Francia de Matías Piñeiro, Deixa'm entrar de Tomas Alfredson, Caro diario de Nanni Moretti i Llums al capvespre d'Aki Kaurismäki.
Els tres grups hem partit de la mateixa situació emocional però l’hem situat en moments, llocs i visionats de referència diferents. La situació emocional és que fa poc que els pares han dit al nostre personatge que properament marxaran a viure a un altre poble, lluny d’on han viscut fins ara. El nostre personatge està intranquil i neguitós per que no sap com dir-li a la seva millor amiga.
A casa
En la nostra seqüència, el personatge està a casa i intenta escriure una carta a la seva millor amiga per explicar-li que marxarà a viure a un altre lloc.
El visionat de referencia ha estat La reconquista de Jonás Trueba. Del referent vam agafar idees com l'alçada de la càmera, la llum que entrava per la finestra, el fons, l’acció d’escriure i que el personatge entrés en el pla.
Per la realització dels plans, vam moure les persianes i les cortines per regular la quantitat de llum. Sobretot en el primer perquè volíem fer un pla tancat sobre el personatge fent molta atenció a la incidència de la llum sobre el rostre.
En el segon pla, vam decidir que el personatge portés les claus de casa perquè sonéssin i generar una sensació auditiva. També vam decidir fer un canvi de l’enfocament durant el pla.
Ens ha sorprès molt com ens vam entendre de bé, com vam anar prenent les decisions i com les relacionàvem amb el referent de La reconquista.
A l’institut
En la nostra seqüència hem treballat les categories d’ “intèrvals entre la càmera i el personatge” i de “moviments d’acostament o allunyament”. Ens hem inspirat en els visionats de Deixa'm entrar de Tomas Alfredson i La princesa de Francia de Matías Piñeiro.
La protagonista, que li vol dir a la seva amiga que s’ha de mudar, no sap com fer-ho, s’angoixa i marxa bruscament de l’assaig fent un cop de porta.
Ens vam fixar molt en l'enfocament i el desenfoc dels personatges i del fons per donar protagonisme als personatges i a les accions. Hem filmat amb una òptica teleobjectiu i amb moviments panoràmics de la càmera, fixada al trípode, que anaven seguint el personatge i canviant d’enfocament. Teníem tres punt d’enfocament diferents al llarg del pla.
En el rodatge vam decidir utilitzar llum natural, tot i que el dia estava núvol i entrava poca llum. Ens va costar molt trobar la posició on situar els personatges per tenir els enquadraments que volíem amb la llum adequada i que la protagonista pogués fer tot el recorregut. Vam intentar que les posicions dels personatges no fossin molt forçades. També ens vam inventar una prestatgeria on posar la motxilla perquè les accions quadressin amb el pla.
Per tal que s'entengués que el personatge sortia de l’aula vam decidir seguir gravant un cop l’actriu sortia de pla per tenir el so de la porta tancant-se.
A les actrius ens ha sorprès molt veure el resultat del pla filmat ja que no imaginàvem com es veuria. També ens van sorprendre totes les decisions que s’havien d’anar prenent durant el rodatge.
Estació
El nostre referent ha estat el visionat de Estimat diari de Nanni Moretti. Aquest visionat el vam veure quan vam començar a parlar de situació emocional i ens va agradar sobretot perquè ens imaginàvem que el personatge anava a quest espai per estar sol i pensar. Van dir que podríem filmar un pla similar però que en lloc d’un vaixell travessant el pla podria ser un tren.
En la nostra situació emocional, el personatge està caminant prop de les vies pensant en com dir-li a la seva amiga que aviat marxarà a viure a un altre lloc.
Ens ha agradat molt filmar amb l’equip gran. Quan el tren passava darrera el personatge es va fer molt present el referent de Moretti.
També ens ha agradat la manera de prendre les decisions, de preguntar-nos com a grup. Ha estat un treball molt col·lectiu.
