Rodatge del film

A finals del mes d’abril vam començar a rodar el nostre film a Sant Vicenç de Castellet, a Castellgalí i a Manresa. Els rodatges han estat molt variats, hem filmat a diferents hores del dia, en interiors i en exteriors. Us compartim alguns moments del rodatge.

A casa dels avis de la Jana vam filmar, inspirades en “Millenium Mambo” de Hou Hsiao-hsien, i ens va costar molt posar totes les llums de colors repartides per l'habitació per poder filmar la panoràmica amb desenfocament fins a arribar a la protagonista. També ens va costar molt trobar la llum adequada per poder filmar a la manera de “Persona” de Ingmar Bergman. Com que l'habitació era molt silenciosa tot l’equip de rodatge havíem d’estar molt quiets per no fer sorolls.
Quan vam filmar el moment que l’Anna camina pel passadís vam comptar les passes que feia perquè el vam gravar sense so, per no tenir cables per entremig. Després vam gravar el mateix trajecte sense imatge, només el so i l’Anna va fer el mateix nombre de passes.

El dia que vam filmar l’entrada a l’institut ens vam haver de llevar molt d’hora per tenir-ho tot a punt abans de les vuit, que és l’hora de l'arribada dels alumnes a l'institut. Feia molt fred.

Els assajos de música els vam haver de filmar en una aula del Conservatori de Manresa perquè en el nostre poble l’escola de música està integrada a l’escola de primària i es notava molt, per la decoració i el mobiliari, que eren aules d’escola de primària.

Una seqüència complicada de gravar va ser el moment de la conversa amb els pares a casa de l’Ona. Ens va costar força trobar un enquadrament i una arribada del personatge que encaixés amb la idea que havíem planificat a l’aula.

A Cal Prunés, la casa dels avis de la Ruth, ens va fer molt vent i era complicat filmar i enregistrar el so. Ens vam allargar més del compte i quan vam filmar el pla de la cuina la llum ens anava marxant. Vam haver de ser molt ràpides.

Quan vam filmar la trobada de les dues amigues ens va costar molt trobar el fons i l’enquadrament per a que es veiés uns mica el poble i una mica de la muntanya de Montserrat. Tot i que feia molt de vent vam voler gravar el so directe de la conversa. Vam posar el sonidista estirat a terra davant de les dues amigues. Com que la càmera estava molt lluny de les actrius, vam haver d'ajuntar dos cables de so per allargar-lo i poder connectar el micro a la càmera.

Volem agrair a totes les persones que ens han deixat filmar a casa seva. Han estat molt generoses.