Institut Les Aimerigues (Terrassa) - 1º de Bacharelato
Carta a 'La Marsellesa de los borrachos'
Ficción - Visionamentos: Salas de cine e Festivais - Exchange
Hola, Pablo i Daniel!
Som un grup de primer de batxillerat de Terrassa, de l’institut Les Aimerigues.
Us escrivim perquè ens ha agradat molt la vostra pel·lícula; veure-la al Cinema Girona va ser increïble perquè a més del film vam poder parlar amb vosaltres. I a més, a classe, vam estar veient com l’havíeu fet a Inside Cinema! Quina passada!
Volem compartir les nostres impressions, tot el que ens ha agradat i recordem amb emoció: El so i la importància del sonidista és present a tota la pel·lícula; la música (i els músics) i els records i històries que s’hi amaguen tenen molta força; o la fotografia, que és increïble, molt potent, i transmet molt bé l'emoció de la història que ens expliqueu.
També hem parlat dels plans preferits de cadascú. Ens hem fixat molt en els tràvelings, perquè a l’aula n’hem visionat. El tràvelling frontal de l’inici del viatge és molt xulo i ens ha recordat a un de Depardon, “Profils paysans: La vie moderne”. I acabeu el film amb un altre que també ens ha encantat. Veiem una mena de connexió entre tots dos que ens sembla genial.
El pla seqüència dels miners asturians cantant en rotllana també és un dels nostres preferits. Es reflecteix tan bé l’emoció del moment, a més que veiem la complicació de filmar aquest pla i com surt de bé!
Igualment, hem comentat i celebrat els plans detall dels cançoners, de les llibretes, de les mans… O el munt de retrats de gent i de gent gran, que donen diferents punts de vista. Ah! I la noia que canta a l’Illa de San Simon, a dins d’una glorieta. La llum, les ombres… que boniques! Ens inspireu!
Hem parlat i recordat amb emoció els nostres avis i àvies; alguns ens han parlat de les mateixes històries d’aquesta època. Ens fa ser conscients i agraïts del que tenim ara. A més a més, ens heu fet reflexionar sobre la relació entre passat i present, la immigració, el racisme o el poder de les converses.
I clar, d’anar parlant sobre “La Marsellesa de los borrachos” han sorgit preguntes… Per exemple, sobre el temps de rodatge. Deu portar molt de temps tot plegat, ¿no?
Per nosaltres, el film ha estat un munt de descobertes; i per vosaltres? Quina història, tradició, espai vau descobrir i encara ara recordeu?
Com us vau sentir en acabar el vostre film? Nosaltres ara començarem a filmar per primera vegada amb una càmera professional!
I ja l’última! Recordeu alguna anècdota o contratemps divertit?
Moltes gràcies per haver compartit amb nosaltres la vostra pel·lícula, per conversar i explicar-nos tantes coses al cinema Girona, per llegir-nos ara.
Una abraçada,
Alumnat de Les Aimerigues
