Comentari de La Ville Louvre, de Nicolas Philibert França, 1990)

Durant el fragment es van veient diferents treballadors del museu del Louvre de París. Ens ha cridat l’atenció que mirin a la càmera amb aquest rostre inexpressiu, ja que normalment, en les pel·lícules, no miren a la càmera, estan aïllats, i d’aquesta manera fa que ens doni la sensació que ens estan mirant, tot i que no sigui veritat, tot i que en realitat no hi ha cap tipus de vincle.

Estan gravats amb diferents tipus d’objectius de càmera. El so, no té cap tall, és tot seguit, encara que les gravacions de les diferents persones són cada una diferent i a un lloc diferent. En el tema del so, també crida l’atenció que està gravat en un altre moment que la imatge. Les imatges estan gravades a dins el museu quan aquest és tancat, quan no hi ha ningú (un element que ens ha fet veure que les persones treballaven al museu), i en canvi, el so, està gravat també dins del museu, però quan és obert. Posa un micròfon quan el museu és obert i hi ha la gent visitant-lo i grava el so. Després ho ajunta tot en el muntatge.

Personalment, ens ha agradat molt el fet que anés a un museu important com és el Louvre a fer un documental, i en comptes de gravar i fixar-se en el propi museu, ha gravat a les persones que treballen en ell, d’un manera molt personal, pensant en les persones que són les que fan que el museu funcioni i en les quals ningú s’hi fixa mai i sempre estan en un segon plat, quan en realitat, el museu no podria funcionar sense elles.