El recorregut emocional del nostre personatge

Definint la història ens hem posat a la pell del protagonista en :

EL DIA A DIA A LA CIUTAT BARCELONA

El protagonista, de dilluns a divendres va a l’escola, es passa la tarda sol i el vespre amb la mare, sopen sempre junts. Després de sopar alguns dies solen fer una partida d’un joc de taula, també els agrada jugar a inventar històries. No sempre ho fan. A vegades la mare està massa cansada. Els divendres són sagrats. Sempre miren una pel·lícula i alguna vegada van al cinema. Es tenen molta confiança, s’expliquen tot els que li passa. Ell és tímid i li costa expressar-se però la mare el coneix molt bé. Sempre sap quan li passa quelcom.

La mare no ha estudiat cap carrera, treballa en una oficina de recepcionista i intenta plegar d’hora sempre que pot per començar a fer el sopar junts. El seu horari de treball és de nou el matí a dos quarts de set de la tarda però la feina és lluny i té més d’una hora de transport públic per arribar a la feina. Als matins abans de marxar de casa desperta al seu fill. I a les tardes arriba just per a poder preparar el sopar. El protagonista està acostumat a esmorzar sol i a passar moltes estones a soles. També es responsabilitza de moltes feines de casa. Algunes tardes quan està sol li agrada sortir a caminar sol o anar a donar un vol amb els amics (té tres bons amics). A vegades els va a veure entrenar. Passa moltes estones llegint i dibuixant. Fa els deures i ho deixa tot recollit abans que arribi la mare. No li agrada gaire mirar la tele.

Com se sent el nostre personatge en el dia a dia amb la mare? A casa se sent a gust, li agrada la vida que té però se sent una mica sol. Voldria estar més amb la mare tot i que és conscient de l’esforç de la mare, li valora i el fa ser molt responsable. Té una rutina diària molt marcada. No li fa por anar per la ciutat sol, se sent acompanyat, segur, coneix molt bé el seu barri.

QUAN LA MARE LI DIU QUE HAURÀ D’ANAR  AMB FAMÍLIA D’ACOLLIDA

La mare li  explica que té una malaltia greu i que haurà d’anar amb una família d’acollida.

Quan s’assabenta que ha d’anar a viure amb una família d’acollida es sent abatut, trist,  enfadat amb el món, es pensa que el món va en contra seu i pateix per si trobarà a faltar molt a la mare. Té por de perdre la mare, pateix per trobar-la a faltar, es sent culpable per no poder-la cuidar, por del què vindrà. També li sap greu que no li hagi explicat res abans quan sempre s’ho expliquen tot.

Primera trobada a Barcelona amb la família d’acollida: Ell no en vol saber res, es queda pensatiu, enfadat, no parla. Es sent estrany, insegur, preocupat, té molts dubtes. No s’hi vol relacionar, els rebutja, no es pot posar a la pell de la família, ja té els seus problemes. La seva mare li intenta explicar que són una ajuda.  Ell vol estar sol per desfogar-se, no parar de plorar.

EL COMIAT

No para de plorar, plora de manera desconsolada, no vol marxar, no diu res, estant en silenci els dos en silenci. Té por pel que vindrà, en aquest moment és conscient de la separació i al mateix temps es pregunta com anirà tot. La mare li dóna uns quaderns perquè li pugui escriure tot el que li passi durant aquests mesos que estaran lluny i li pugui donar quan es retrobin.

ELS PRIMERS DIES D’ADAPTACIÓ

Es sent incòmode, descol·locat, inquiet, ansiós, vergonyós, tímid, pensatiu, avorrit, impotent, nerviós. Té papallones a la panxa. Està tancat en si mateix, no es relaciona, no parla amb la família. El temps li passa molt a poc a poc, no se sent integrat a la família, no vol relacionar-se perquè no vol estar allà, ignora a la família. No vol fer res, desconfia de tots els de la família. A les hores de sopar i després de sopar se sent buit, eren els moments d’estar amb la mare.

La família intenta integrar-lo tenint en compte moltes coses que li agraden i que la mare els hi ha explicat. Com per exemple que van al  cinema els divendres, però no és el mateix.

Passa moltes estones llegint i escrivint el quadern quan està sol. Quan s’avorreix dibuixa i escriu: explica com és la casa (dibuixos i notes). Serà com un recull per quan es torni a trobar amb la mare.

Li costa dormir, somnia amb la mare, es desperta a mitja nit, es troba desorientat perquè no sap on és. Té molta por. La foscor i el silenci se li fan molt durs.

L’ADAPTACIÓ

De mica en mica es va sentint més segur, té més confiança amb la família. Durant els àpats hi ha una mica més de diàleg, es comenten coses de com ha anat el dia, comparteix els espais de la casa, no es tanca tant a l’habitació. Comença a acceptar la situació, se sent més còmode. S’adapta a la rutina de la nova casa i a compartir els àpats junts. Els comença a apreciar. Li agraden especialment els espais al voltant de la masia, els trajectes d’anada i tornada de l’escola...

Troba encaixos però continua trobant a faltar la vida a la ciutat. S’adapta  a la foscor, troba molt bonics els matins en silenci (sortida sol), troba espais on llegir, passejar... També s’acostuma als silencis. Està més distret i ja no pensa tant amb la mare.

Se li barregen diferents emocions. Durant el dia com que està ocupat està bé. A la nit, a soles, se sent més malament. Té un malestar a dins. Quan pensa que no recorda tant a la mare se sent malament, una mica culpable de pensar que s’ho està passant una mica bé

 Van a fer excursions amb la família i ell participa de les converses, ajuda al pare en feines de la granja, comparteix activitats amb el fill petit (amb qui connecta millor). Quan es deserta a mitja nit es deixa ajudar per la mare d’acollida.