Els nostres plans de la Fàbrica de Carbons elèctrics de Castellgalí

El passat dimarts 30 d'octubre, vam visitar la Fàbrica de carbons elèctrics de Castellgalí. L’empresa estava situada a Boades i fabricava en un inici carbons elèctrics. Popularment, també se l’anomenava Fàbrica de carburos, ja que a principis del segle passat la principal i gairebé única producció de la fàbrica eren un tipus de carbó elèctric, els electrodes, que s’empraven en els forns que produïen carburo (materia aleshores molt utilitzada). Així, la gent del voltant va començar a dir que treballava pel carburo, i així va quedar.

Primer ens vam dividir en dos grups per conèixer l’espai, fer fotografies i informar-nos del lloc exacte on havia estat ubicada.

El nostre interès per aquest espai es va despertar quan a classe vam fer pluja d’idees sobre quins llocs propers ens despertaven interès i ens agradaria filmar. A l’aula vam visionar fragments de cineastes on els espais fabrils formaven part del visionat. En concret vam visionar Per recordar (la forja), de Jean-Daniel Pollet (França, 1978). Aquells espais fabrils i el treball de so del cineasta ens va connectar amb aquesta antiga fàbrica. Primer ens vam dividir en dos grups per conèixer l’espai, fer fotografies i informar-nos del lloc exacte on havia estat ubicada. En aquell espai actualment hi ha un conjunt de fàbriques que continuen en actiu i s’hi poden veure sis xemeneies fantàstiques de l’antic espai industrial.

En una de les naus vam poder conèixer al senyor Damià, testimoni clau que actualment manté el vincle amb la fàbrica on havia treballat perquè n’és l’amo d’una de les antigues naus. Ens va despertar un gran interès i emoció per la fàbrica ja que en parlava d’una manera molt especial: amb amor, enyorança i orgull. Amb el seu testimoni ens vam endinsar en el seu món, de fet, a casa seva. Aquest gran home amb un somriure a la cara ens explicava milers d'històries que havien passat en aquell recinte. Cada petit detall era important per a nosaltres, pel nostre documental. També, ens va ensenyar els carburos que havien donat nom a l’antiga fàbrica i els processos físics i químics que produïen una llum molt viva , anomenada arc voltaic. Vam arribar a entendre que en el seu moment va ser molt important i no ho havíem tingut present fins que vam començar a investigar.

Ens va portar per les diferents sales de la nau i vam poder contemplar moltes màquines antigues, també vam poder fer moltes fotografies; fins i tot ens va ensenyar el carbó que es fabricava i que encara el senyor Damià fa servir per encendre el foc a la seva llar. En un moment màgic i davant dels carburos, que són com uns bastonets llargs i prims de color gris, ens va explicar que si es feia passar el corrent elèctric procedent d’una pila per dos trossos d’aquests carbons industrials en contacte a causa de l’elevada temperatura es produïa una llum molt viva (arc voltaic) i es podien utilitzar en l’enllumenat públic i en les màquines de projectar cinema.
Ens va explicar que ell no vol vendre les màquines de la nau com tothom li diu que faci perquè a la tarda s'asseu allà i recorda els temps de quan treballava i això el fa més feliç que els pocs diners que li donarien per aquestes relíquies.

De tots els plans que vam fer, hem muntat els que veureu en grup i esperem poder continuar la recerca i descobriment d’aquests espais industrials tan a prop i tan sorprenentment lligats amb els començaments de la llum elèctrica i del cinema a través dels projectors.