Més enllà d'una mirada

El dia 12 de juny, els alumnes de 4t ESO de cinema en curs de l'Institut Castellet, vam fer l'inauguració de l'exposició "més enllà d'una mirada" a la biblioteca de Sant Vicenç de Castellet.
Aquesta exposició és fruit d'un taller fotogràfic que hem realitzat amb en Joan Villaplana.
A continuació us transcrivim la presentació que en vam fer.

LA FOTOGRAFIA COM A RECERCA DE SENTIT I IDENTITAT

En aquest treball fotogràfic hem entès la fotografia com a recerca de sentit i d’identitat. A través de les fotografies mostrem una part de nosaltres, una visió del món, una expressió dels nostres sentiments, punts de vista personals… Ens descobrim.

El punt de partida del taller ha estat el concepte “mirador”. Un mirador, segons el diccionari, és un lloc des d’on pots mirar lluny. Nosaltres hem volgut anar més enllà de la definició literal.

Vam veure la primera foto que es coneix, que és de l’any 1826, i que el fotògraf Niépce va fer des d’una finestra. Vam comentar fotografies com “Compostela” de Vari Caramés, “Marsella” de Bernard Plossu, les imatges que tarden tres anys a fer-se de Michael Wesely, fotos de Sant Petersburg d’Alexey Titarenko, els “Mars” de Hiroshi Sugimoto, la fotografia de Joan Villaplana “la Defense” de París i també el visionat de “La finestra indiscreta” de Hitchcock. Tot això, ens ha ajudat a aprofundir en la concepció del projecte.

D’aquesta manera, hem entès els miradors com un balcó des d’on mirar, una finestra al món que ens envolta. Aquests miradors s’han convertit en una mirada al món des dels nostres ulls joves vers espais quotidians, personals o íntims.

A l’exposició, compartim amb tots vosaltres espais des d’on nosaltres mirem el món i que convertim en els nostres miradors particulars. Llocs únics, on connectar amb nosaltres mateixes, on aturar-nos per uns moments i parar atenció als detalls del nostre entorn.

La concepció de les fotografies ha estat un procés de reflexió que ha començat realitzant un esbós de com volíem que fos la fotografia. Fer l’esbós ha marcat un ritme molt diferent al que estem acostumades quan fem fotografies. Ens ha ajudat a prendre consciència de la composició, observar amb més atenció, estudiar la llum, les ombres i també els detalls. En definitiva, a planificar.

La realització de les fotografies ha estat també un procés diferent al que estem acostumades. Hem utilitzat una càmera analògica de gran format. És la primera vegada que fèiem servir una càmera com aquesta, i ens ha sorprès gratament. A diferència de les càmeres a les quals estem acostumades, en aquesta s’havien de muntar petits mecanismes que encaixaven delicadament, jugar amb diferents objectius, posar i treure els rodets de la pel·lícula i contemplar la cura amb la qual havíem de fer tots els passos... En Joan deia que era com un rellotge suís.

Definir l’enquadrament de les fotografies era complicat. El fet d’haver-nos de tapar per enfosquir el visor de la càmera, veure la imatge invertida sobre el vidre esmerilat, costava orientar dreta i esquerra, fer l’enfocament amb una lupa… Tot això feia el procés més lent però alhora es convertia en únic, màgic, gratificant, delicat, conscient, emocionant, personal... Mai abans no havíem estat tanta estona preparant una fotografia.

Després de tot, ara veiem la fotografia d’una manera molt diferent. Un art que requereix un treball molt conscient al darrere, organització, reflexió i un munt de decisions a prendre, una forma diferent de concebre la fotografia.

Volem fer un agraïment a en Joan Villaplana i a totes les persones i entitats que han fet possible la realització d’aquest taller i d'aquesta exposició.