Fotografiem els nostres carrers

Vaig arribar a Barcelona el dia 13 de febrer de 2018, vaig venir en avió. Quan vaig veure el que seria el meu carrer jo i la meva mare vam pensar “quin carrer és aquest?”, perquè vam veure que el carrer era brut, la porta del meu edifici era bruta, les escales eren brutes. Nosaltres en Bangladesh érem rics i quan vam veure aquesta casa vam pensar “però quina casa és? Mare meva!” Les habitacions també eren petites. Era el carrer De les flors. Nosaltres a Bangladesh teníem una casa molt gran amb moltes habitacions, al costat de la casa hi havia un jardí, que estava ple de flors, d’arbres i de fruites.

Vaig sortir de casa meva a Dhaka Nova el 20 de novembre de 2016, a les 9 de la nit. A Dhaka hi ha Dakha nova i Dhaka vella, com aquí Ciutat Vella. Em vaig sentir molt bé en veure primer el meu carrer i després la casa perquè tot és molt diferent de Bangladesh. A la nit em vaig posar molt trista perquè pensava que havia deixat Bangladesh. El primer día que vaig sortir amb la meva família de casa vaig anar a Plaça Espanya i vaig pensar que era molt bonic.

El 14 de setembre de 2017, a les 4.00 del matí vam començar el vostre viatge. Primer vam anar Manresa, on vam viure un mes. Ara ja no visc allà, ara visc a Viladecans. Quan vaig sortir del taxi, vaig pensar “que bonic és aquest carrer!”. Hi havia un bonic parc davant de casa meva, el carrer era ample. No em va agradar gens aquella casa, però després vaig pensar que havia de viure allí i que ho aconseguiria sense estar trista. Al cap d’un mes vaig venir a Cornellà per viure en una casa diferent, no recordo el nom del carrer. Aquella casa també era petita, el carrer era estret. No podia fer res per aconseguir una casa millor, així que em vaig haver de conformar. Vaig començar a anar a l’escola i, a poc a poc, tot va començar a canviar, a mesura que anava tenint amics em vaig començar a alegrar d’anar a l’escola i em va començar a agradar el meu carrer i la meva casa.

M’agradava molt el carrer de darrere de casa meva de Pakistan perquè hi havia la casa d’una professora que m’ajudava amb els deures de l’escola. Quan vaig mirar el meu carrer vaig pensar que era molt diferent.

Ovi, Mariya, Meheck, Marina