La solitud del corredor de fons

LA SOLITUD DEL CORREDOR DE FONS

Tony Richardson

Recull de reflexions sobre la pel·lícula després de veure-la a Filmin.

Moments que recordem especialment

Especialment recordo el moment en que el deixen anar a córrer sense supervisió, i marxa sol a córrer. L'enquadrament que hi ha, que es grava des del cel, m’agrada molt ja que els arbres que envolten la carretera a la qual surt a córrer ell es veuen de color fosc i fan contrast amb la carretera, i resalta molt veure'l a ell corrent per una carretera blanca.  Al principi es veu la casa al costat i a ell marxar fins que surt del pla, ja que és un pla fixe. Llavors sí que es veu com corre entre els arbres, i és un moment molt bonic ja que m’ha arribat a transmetre la llibertat que ell ha pogut sentir en aquell moment, la felicitat i totes les emocions positives que sentia. Com a tràveling recordo especialment el de la seva primera carrera amb els seus companys del reformatori, els quals l’amenacen per a que no quedi primer i ell evita les amenaces i acaba guanyant; això provoca una baralla. M’agrada molt aquest tràveling ja que se’l veu a ell córrer per davant dels seus companys i es veu com els deixa enrere. 

Marta Aragón

M’agraden els plans de la primera vegada de quan Collin surt a córrer sol. M’agrada com la càmera el segueix. En alguns moments la càmera s’allunya del protagonista, però després torna a estar a prop. M’agraden els fons i que no només s’enfoqui en el protagonista sinò també en la natura, com els arbres, el cel, el terra, etc. L’enquadrament dels plans arbres són contrapicats, els del cel són nadirs i per enfocar al protagonista l’enquadrament solen ser frontals o una mica contrapicats però no molt.

Crisleyni Arias

El que més recordo és el tràveling que es produeix al principi de la pel·lícula, on el pla és bastant solitari i trist, apart de que esta corrent tot sol enmig d’una carretera, on no passa cap cotxe, amb uns descampats d’herba al costat. És un lloc molt tranquil.  

Òscar Coderch

Del primer cop que el deixen sortir a córrer sol, recordo els reflexes dels vassals d’aigua, un enquadrament sencer, només s’escoltaven les seves propies passes i era un dia nuvolat. M’ha produït tranquil·litat, quan vius a una ciutat és molt difícil trovar-te  amb aquests tipus de zones, i molts cops el nostre dia a dia no ens deixa sortir a explorar i a observar el nostre entorn.

Montse Fleitas

El travelling que m’ha agradat més de la pel·lícula és un que té lloc aproximadament en el minut 28:35, quan Collin, al final de la cursa de pràctica augmenta la seva velocitat i avança el noi que tenia davant, així quedant en primera posició.

Octavi Isern

Recordo especialmente el moment que el director el deixa sortir i ell comença a córrer pel bosc  amb una cara d’alegria i amb la llum del sol donant-li directament a la cara i amb aquesta música alegre que posen de fons. A mi em transmet una sensació de llibertat.

Gabriel Menacho

Sobre el final de la pel·lícula…

Al final de la pel·lícula, just quan está molt a prop de la meta, el Colin decideix aturar-se i no seguir corrent. Jo crec que ho fa per demostrar que no és la titella de ningú i per desfogar-se de totes aquelles emocions que porta arrossegant durant molt de temps. Corria perqué pensava que si feia tot el que li deien tot aniria bé, i que podria sortir d’aquell lloc abans.

Crisleyni Arias

Al final de la pel·lícula, en Colin s’atura perquè s’ha adonat que ha acabant sent el contrari del què era abans i que, com deia el seu pare, després de guanyar aquella carrera seria el conillet d'índies de la gent amb poder. Li agrada correr però no vol ser convertir-se en un producte.

Montse Fleitas

Al final, Collin es para i deixa de córrer sense acabar la cursa, crec que això és una metàfora de que SI que hi ha un moment en el que es pot deixar de “córrer” en la vida.

Octavi Isern