Ens presentem

El primer dia de Cinema en curs ens vam presentar fent una dinàmica individual molt curiosa i engrescadora. Vam triar cadascú una fotografia d’un grup d’imatges on hi havia pintures i fotografies. A partir d’aquestes imatges vam escriure les paraules que cadascú vinculava amb la imatge triada a la pissarra, després sensacions i per últim estats d'ànim i sentiments. Va ser una manera diferent de poder presentar-nos i expressar com ens relacionàvem amb aquella imatge.

El segon dia de classe vam decidir entre tots quina de les imatges que havíem vist el primer dia triàvem per presentar-nos com a grup. En vam triar dues perquè érem dos grups. La tria va ser Compostela del fotògraf Vari Caramés i Estudi de núvols del pintor Pierre-Henri de Valenciennes.

La de Compostela, la vam escollir, perquè quan vam veure totes les fotos, ens van cridar l’atenció les tonalitats fosques de Compostela i la força del que expressaven. Sentiments amb els quals ens hem identificat com els de tristesa, soledat, melancolia, antigor. També vam relacionar la foto amb reflexió, fred, hivern, enyorança, llunyania i humitat.

Ens recordava molt el Cafè de la marina perquè en aquesta obra de teatre de Josep Maria de Segarra l’ambientació és antiga, els pescadors anaven al bar com a lloc de reunió i de recolliment i conversa. També la vam triar perquè a tots ens evocava moments tristos, films en blanc i negre de tristesa i cinema mut. D’alguna manera ens transmet pau i tristesa a la vegada. Viatges de quan plou i els vidres s’entelen per l’escalfor de la calefacció.

La segona imatge Estudi denúvols la vam triar sobretot per la paleta de colors. Ens van agradar els edificis sobretot per la manera com pinta els núvols i els edificis. Ens van agradar molt l’harmonia dels colors terrosos i groguencs. La barreja de colors freds (blau del cel) i càlids (groc dels edificis). 

Aquests tons ens han donat sensació de tranquil·litat, relax i llibertat. Ens han fet pensar també en algunes vistes d’edificis quan viatgem en tren. Molts dels paisatges que passen per la finestra, s’assemblen amb aquesta pintura i ens porta records de la nostra infantesa. Una companya també ens ha dit que li recordava quan anava al poble del seu avi i tenia la sensació que d’un moment a l’altre el veuria per la finestra del tren. Fins i tot un company diu que li recorda el casc antic de Solsona pel tipus de construcció i les muntanyes del fons.