Comentaris de plans del món del 12 de novembre

Hem estat visionant la carpeta compartida de Plans del món de tots els tallers i cadascú ha escollit un pla per comentar.

Jhess Arce sobre el pla de Roger Sánchez (Institut Castellet)

Aquest pla em transporta a la meva infància, quan vivia amb la meva àvia i l’ajudava a pasturar les ovelles. Recordo aquella etapa amb nostàlgia i trobant a faltar la llibertat que donava viure a la muntanya envoltada de natura. 

Júlia Serra sobre el pla d'Ángel Santos, cineasta

Aquest pla del món m’agrada perquè es contrasten les llums de la part inferior, de la civilització, amb la llum que desprèn l’horitzó. Ressalten ambdues sobreposant-se sobre les tonalitats blaves, quasi, desafiant-les. Em produeix un sentiment d’alleujament. Com si després de molt de temps poguessis per fi seure i contemplar una obra acabada, com si no haguessis pogut fer-ho fins ara. El sentiment de qui sap que ha fet tot el que podia i ha de seguir el seu camí. Hi ha pocs plans del món de la ciutat de nit, simplement contemplant-la i per això m’ha cridat l’atenció aquest. A més, tenir sobreposat el mar, atrapat entre la ciutat i els núvols, podria ser una bona metàfora d’una única sortida, on la darrera llum que et queda és la de l'horitzó.

Paula Baró sobre el pla d'Annabella Tag (GS Europaschule)

He estat mirant els diferents plans dels altres companys de Cinema en curs i he trobat aquest pla del món que m’ha cridat molt l'atenció perquè m’he adonat que aquell lloc és Alemanya, on vaig estar fa dos anys fent un intercanvi, però no és tant per això, si no que la zona rural on vaig anar, Rastatt, és molt semblant a aquest pla. M’ha fet recordar el viatge i les seves precioses vistes amb camp, llacs, boscos, vegetació, etc.

El pla comença amb una transició suau, entre una pantalla negra i el pla que li dona un efecte interessant. En el pla es pot veure el que sembla un llac o un riu, l’aigua es mou molt lentament. Està envoltat d’arbustos i arbres, l’horitzó ocupa aproximadament la meitat de l’enquadrament i el cel té uns núvols poc evidents però presents a part del rastre que sembla ser que han deixat un parell d’avions. 

Podria dividir aquest pla en tres elements, la valla més propera (que està desenfocada), el llac i la vegetació i el cel.

El 'plot twist' que em va sorprendre va ser seguir mirant el pla i veure que la meitat del pla és el mateix lloc però de nit, és tot fosc, el lloc està poc il·luminat, excepte per el que sembla ser unes llums artificials que bé podrien provenir d’algun fanal o d’algun lloc més llunyà.

Alejandro Vidal sobre el pla d'Amélie Dietrich (GS Gutspark)

He escollit aquest pla perquè m’ha cridat molt l’atenció la primera vegada que l’he vist a la carpeta i no he dubtat. M’ha agradat pel cel tan rosa i tan bonic que es veu.

Verónica Leiva sobre el pla de Gina Barón (Institut Moisès Broggi)

He escollit aquest pla perquè el mar és un dels llocs on més m’agrada passar el temps.

Els colors i els núvols em semblen molt bonics.

El so et transporta a la platja, i les dues persones que estan al mar donen molta pau i tranquil·litat.