Comentaris després de la projecció d'"Estiu 1993"

El dimarts 23 de febrer els nens i nens de 5è i 6è vam anar al Cinema Truffaut a veure la pel.lícula de la Carla Simón, Estiu 1993 en una sessió especial per a l’escola de Bordils. Va ser una sort conversar amb la Núria Aidelman, que coneix a la Carla, la seva pel.lícula i sap un munt de cinema.

Parlem sobre el que ens ha transmès la pel.lícula, les emocions i trobem relació amb les pràctiques de llum i rostre i els visionats que hem fet. Mirant la Frida pensem en el nostre personatge.

“Estiu 1993 es un film autogràfic on la Carla Simón ens ha volgut transmetre el que li va passar durant la seva infantesa. Recordo especialment quan la Frida està en el cotxe, anant a casa de la seva tia, i des de la part de darrera fa una panoràmica fins el seient de davant."

“M ’he fixat en la llum quan gravava de nit i els plans de llum i rostre. El treball del rostre transmet que la Frida és molt forta com a persona, tots els seus sentiments se’ls guarda per ella”

«Quan la Frida està al jardí i sent barallar-se els seus tiets, tanquen la finestra perquè no els escolti, crec que podria ser una bona opció per la nostra pel·lícula si finalment decidim que la situació emocional sigui la separació dels pares”

“La Frida té actituds on mostra com es sent, com quan la seva àvia li regala la camisa i la tira al terra perquè la vol de color rosa com la seva germana.»

«La Carla Simon fa un treball interessant de llum i rostre: El primer pla, quant es la nit de Sant Joan i estan jugant al pica paret, la Frida aixeca la vista i té el rostre il·luminat amb la llum de les bengales i el petards, destacar que el que més m’ha sorprès és el pla on hi ha la Frida obrint i tancant el llum de gas. També m’ha agradat molt el rostre quan la Frida està traient les rodetes de la bicicleta amb el seu pare. Fer tants de plans de la cara ens transmet els sentiments de la protagonista.»

«Durant tota la pel·lícula m’he fixat amb les panoràmiques, la que m’ha sorprès més és la de quan estan el cotxe i la Frida tira el raspall per la finestra, primer enquadra a la nena, en segon lloc a traves de la finestra a la mare, i tot seguit a la Frida. També la de quan la mare busca a l’Anna i després es veu a la Frida recolzada a l’arbre. Al moment on l’Anna cau al riu i es comença a ofegar hi ha una intensificació del so que és molt potent, no es veu el que està passant i això fa que tingui més força.»

«La Frida escolta les converses que tenen els adults, vol saber que estar passant, és molt curiosa, sobretot en relació amb la seva mare. Fa preguntes als grans, com quan està a sota la taula i els pregunta de quina carta estan parlant. Encara que ella pregunti, els adults li amaguen coses.

«La Frida viu una situació estranya, no sap ben bé que està passant, en aquest moment de la seva vida hi ha molts canvis , se li ha mort la mare, s’ha de mudar de casa, ha de viure amb els seus tiets. En aquesta etapa té moltes emocions diferents, tristesa, ràbia, felicitat, i estones pensativa i enyorada. L’enyorança és sent molt quan finalment a l’últim pla la Frida plora.»

«Mentre miràvem la pel.lícula he relacionat molts plans amb el nostre personatge. Tot i que la Frida és molt forta, no entén perquè quan es fa una rascada ningú la pot tocar. Té gèlos de la seva germana Anna i moltes emocions que es guarda per ella mateixa. Quan l’Anna li diu si vol trucar a la seva mare la Frida la truca amb emoció i no contesta , sap que està morta i en aquell petit moment es veu un llum al rostre mirant a l’horitzó trista»

«M’he fixat en el personatge de la Frida i les seves emocions. Sent unes emocions molt fortes que ens aquells moments no pot superar, i he tingut la sensació que tenia por d’ella mateixa perquè no sabia enfrontar el que li passava. Era forta però encara així estava insegura de tot, tenia gelos de la seva germana petita Anna i això es veu clarament quan l’amaga a l’arbre.»

«La Carla Simón explica i expressa molt bé la seva història, com és sentia en aquell moment de la seva vida, com va patir, com va riure. Segur que va ser molt dura la seva història, però al final va ser feliç. Alguns dels plans m’han fet pensar en visionats que hem vist a l’escola, com el visionat de Gerry, on hi ha una panoràmica, i és semblant al pla que la mare busca a l’Anna.»

.