Llum i rostre

Acompanyats del nostre cineasta Jordi Morató hem fet una  pràctica de llum i rostre. Ha estat una oportunitat de veure i experimentar com la llum il·lumina de maneres diferents segons incideix en els rostres. També hem descobert que la llum ens pot generar diferents emocions. 

Ens hem dividit en tres grups. Cada grup ha començat  la pràctica decidint sobre quins referents de films, fotografies o pintures treballarien. Hem filmat els plans sense so i hem apuntat al full d'script els diferents paràmetres i les preses de cadascun dels plans.

El primer grup hem filmat a partir del visionat “Elle a passé tant d’heures sous les sunlights”  del cineasta Philippe Garrel i d’un retrat del pintor Johannes Vermeer. Ens ha agradat molt que una part del rostre quedés il·luminat i l’altre part quedés a l’ombra. La nostra companya Mireia s’ha assegut, a prop de la finestra, amb el rostre de costat perquè li donés la llum i li lluïssin els trets.  L’Erik que era el director del pla li ha donat instruccions d’on havia de mirar: a la porta, a la càmera i a la finestra per tal de veure com anava canviant la llum sobre el rostre.

El segon grup hem escollit  com a referent “Vers le sud”  de Vanderkeuken. Hem filmat un primer pla prop de la finestra per inspirar-nos amb l’efecte de tren de Vanderkeuken i hem  mogut  la taula on seia l’actor per observar com la llum li donava al rostre fins a decidir la posició.  Hem filmat un segon pla inspirat en el retrat  “La senyora Herber” de la fotògrafa Julia Margaret Cameron. Hem hagut de posar un filtre a la càmera per regular l’entrada de llum.

El tercer grup hem escollit  un retrat de Pierre Gonnord. L’hem escollit perquè ens agrada molt com la llum li dona al rostre. D’actriu hem triat a l'Alice, perquè creiem que és la més indicada perquè té molta paciència.