Quan miro el cel

Inspirades en el visionat de Les estacions de Pelechian hem continuat escrivint al nostre diari de cineasta. Us compartim alguns dels nostres textos:

Quan miro el cel, sento la tranquil·litat que em transmet, la seva bellesa natural, aquesta harmonia perfecta que existeix sense esforç. Sovint em pregunto per què no ens aturem més sovint a admirar-lo, a observar els seus canvis subtils. Sempre hi és, immòbil i canviant alhora, però massa sovint l’ignorem.

Àinara

Quan miro el cel, recordo la gent que estimo. Em ve al cap la felicitat dels bons moments viscuts i la nostàlgia de saber que ara són records. L’estiu, amb el seu cel clar i blau, i la tardor, amb els seus tons grisos i ennuvolats, em fan pensar en com cada dia el cel es vesteix de colors diferents. I això el fa únic i meravellós.

Alba

Quan miro el cel blau, sense núvols, em transmet tranquil·litat, però també una sensació de buit. És com si li faltés alguna cosa, com si encara no s’hagués despertat del tot. El sol encara no ha sortit i el cel sembla esperant la seva llum per cobrar vida.

Angie

Quan miro el cel, em venen al cap paraules, imatges i sensacions: blau clar, suau, xocolata amb caramel salat, fred, gelats de pal, tranquil·litat, serenor, 6, 3, 12, paper, neu, Lucy, època, multisil·làbiques… Pensaments dispersos que es perden en la immensitat, com els núvols al vent.

Àxel

Miro el cel i em recorda un mar ple d’onades. Em transporta a la platja, on l’horitzó es fon amb el blau infinit. Les sortides i postes de sol el tenyeixen de groc, taronja i rosa, convertint-lo en un espectacle canviant. Cel i mar són com germans: semblants, però únics. Em transmet calma, però també incertesa, perquè més enllà dels núvols hi ha tot un univers desconegut.

Berta

Quan miro el cel, em meravellen els seus colors canviants. Encara que el blau sembli sempre el mateix, mai és igual. Recordo els dies clars d’estiu, quan la llum del sol enlluerna i no pots mirar-lo directament, però sí endevinar la seva presència en la brillantor del cel.

Carla

Quan miro el cel, penso en els dies d’estiu, en aquells matins lluminosos que anuncien aventures. Quan no hi ha escola i podem sortir, anar a la piscina i gaudir del temps lliure. És bonic pensar que el cel és una de les poques coses que compartim amb tothom, arreu del món.

Darinka

Quan miro el cel, sento la seva immensitat. Em pregunto fins on hauria de pujar per trobar el seu límit. És fascinant pensar que és el mateix cel que miren milions de persones alhora. I això em dona una estranya sensació de connexió i tranquil·litat.

Ihsan

Quan miro el cel, em desperta emocions diferents segons com es presenta. Si està ennuvolat, em porta records d’instants compartits; si plou, penso en aquells moments inesperats sense paraigua. Quan és massa clar i blau, em neguiteja la seva perfecció immensa. Em pregunto com podem sentir-nos superiors a la natura quan som tan petits en comparació. Només som formigues en un formiguer que, paradoxalment, desgasta el planeta.

Júlia G.

Miro el cel i recordo les tardes d’estiu amb les amigues de la infantesa. Assegudes a la sorra, compartíem secrets i rialles mentre el cel es tenyia de rosa, taronja i groc. Quan el sol s’amagava, deixava un rastre de llum que ens semblava màgic.

Júlia P.

Quan miro el cel, em transporto als estius de la meva infantesa. Em venen al cap les tardes jugant i els moments en què el mirava des del cotxe del meu pare, gaudint de les llums del capvespre. Veure el cel en aquells instants em feia sentir tranquil·la.

Mayra

Quan miro el cel, recordo els moments amb la meva àvia fent manualitats per Nadal o en qualsevol altra època de l’any. Penso en la il·lusió amb què acabava cada projecte per regalar-lo als meus pares. El cel em porta records càlids i feliços.

Nerea V.

Miro el cel i m’hi perdo. Els colors reflectits en els núvols, el sol que es pon a la tarda, la calma que m’envaeix sense adonar-me’n. Em transmet pau, però també m’omple de pensaments: el meu passat, el present i el futur incert. És bonic saber que sempre hi serà, i que cada cop que el miri, em mostrarà un paisatge diferent.

Sandra

Quan miro el cel, em recordo dels trajectes en cotxe amb el meu pare de camí a casa. La llum del capvespre acolorint el paisatge i, de nit, la lluna il·luminant el camí. Petits detalls que em fan sentir a casa.

Sara

Quan miro el cel, m’adono de com n’és de bonic. De vegades sembla tan a prop que gairebé el podria tocar. Hi ha dies ennuvolats i d’altres clars, on el blau és tan pur que sembla que ho ompli tot de llum i alegria.

Shirley

Quan miro el cel, la meva ment es buida. No penso en res, no recordo res. Simplement existeixo sota ell, observant-lo sense necessitat de trobar-hi un significat. Mirar el cel em permet desconnectar del món.

Victòria