Institut Castellet (Sant Vicenç de Castellet) -
Comentem "Guest"
Fikzioa - Ikuskaketak: Pelikulen atalak klasean - Munduko planoak
Dels diferents visionats que hem vist a classe, us volem comentar el fragment del film “Guest” de José Luis Guerín perquè és un dels que més ens ha cridat l'atenció.
En aquest film el cineasta ens mostra les experiències viscudes i les persones que va conèixer durant un any a diferents ciutats del món on ell presentava el seu film “En la ciudad de Sylvia” com a convidat de diversos festivals de cinema. S’hi mostren ciutats com Bogotà, São Paulo, L'Havana, Nova York, París, Lisboa, Hong-Kong…
Jose Luís Guerín va néixer a Barcelona l’any 1960. És guionista i director de cinema. L'any 1999 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya i l'any 2001 va rebre el Premio Nacional de Cinematografía concedit pel Ministerio de Cultura d'Espanya.
En aquest pla podem observar un doble enquadrament. El primer seria el de la càmera i el segon seria el generat pel marc de la finestra. El pla està fet de manera que queda enfocat el carrer, però també els objectes que hi ha sobre la taula.
Gràcies a les ombres dels vianants, podem veure que el sol és baix, possiblement sigui al matí.
Sentim el so del carrer amb menys intensitat, més allunyat i contrasta molt amb el pla posterior, que és molt més sorollós. Ha filmat amb un angle picat per mostrar la gent que hi ha al carrer i a la vegada l'interior de l'habitació.
Al principi no enteníem què era aquest pla. Després descobreixes que està filmat des de la finestra d’un vaixell. És un tràveling. Les gotes d’aigua ens criden l’atenció per com s'hi reflecteix la llum. A poc a poc passem del so ambient a la música, composta pel saxofonista Gorka Benítez, que comença com si fos improvisada.
L’altre pla que ens ha cridat l’atenció mostra, a través d’una finestra, els gratacels de la ciutat de Hong-Kong i una mica el mar. Sabem que és aquesta ciutat perquè la megafonia del vaixell ho anuncia.
La muntanya envoltada de boira i la pluja donen més bellesa al pla. Desperta curiositat i misteri, però també ens suggereix nostàlgia.
