Tràvelings i poesia
Zinema (h)abian esperientziak - Ikuskaketak: Pelikulen atalak klasean - Munduko planoak
Una de les pràctiques que vam realitzar amb l’objectiu de gravar plans per Cinema en Curs, va ser fer uns plans poètics que posteriorment editaríem i en faríem un muntatge amb veu i música (en alguns casos). Per dur a terme aquesta pràctica, vam veure uns exemples que ens van servir d’inspiració, on apareixien paisatges captats des d’un tren, tràvelings amb algún significat al darrere i a més amb veus que ajudaven a entendre què és el que l’autor volia transmetre amb els plans, així també com cançons que descrivien clarament l’estat d’ànim que havíem de sentir o tenir (les sensacions) quan miravem el vídeo.
Un cop inspirats, era el moment de posar-nos mans a l’obra. Era el moment de sortir i gravar tot allò que ens transmetés algún sentiment i ens pogués inspirar. Havíem de prestar molta atenció a què volíem que sortís al pla, és a dir, enquadrar únicament allò que suggerís alguna cosa, i a part, tingués una part estètica. Els moviments de càmera i la composició del pla potser tenien encara més importància si parlavem d’un tràveling poètic. A part, per tal de naturalitzar i deixar que l’entorn en sí sigui d’alguna manera poètic amb el temps que deixem que es desenvolupi el pla, podem captar sons, moments o accions que no hem planejat.
En el meu cas vaig gravar diferents plans en espais naturals, ja que volia escriure una carta a la Mare Terra. Vaig controlar la llum i els contrastos, així com seguidament vaig enregistrar la carta i finalment vaig buscar una cançó que vaig escoltar al cotxe mentre anava a gravar els plans.
Personalment és una de les pràctiques que més m’han agradat. El fet de gravar alguna cosa que signifiqui per tu, m’ha motivat i també m’ha ajudat a trobar els moviments i els aspectes tècnics més adequats.
Per realitzar aquests plans ens vam inspirar en:
Adolfas Mekas, Going Home
Isaki Lacuesta, Correspondencias
