Cinema en curs recordant i celebrant la Berta Sureda

Paraules compartides a l’acte al CCCB, el 27 de setembre de 2024

Ens emociona que ens hagueu convidat a ser dues de les persones que intentem posar paraules (i imatges) a aquesta celebració tan compartida. I molt especialment, moltes gràcies a totes les persones que heu organitzat l’acte.És tan valuós reunir-nos, compartir com d’important és la Berta, celebrar-la... Gràcies, de veritat...

Just ara fa 20 anys somiàvem un projecte que havia de dir-se Cinema en curs. Vam tenir la sort que just en aquell moment la Berta Sureda i el seu equip, posava en marxa el que havia d’anomenar-se “Institut per a la Creació Artística i el Pensament Contemporani “. Una sort immensa, de coincidir en aquell moment. Va ser una trobada decisiva. La Berta va escoltar, va comprendre la idea (molt millor que nosaltres aleshores), va confiar, va recolzar i va impulsar. No només donant assignant-li recursos econòmics; ella i el seu equip (que avui també són aquí) ens van acompanyar, van fer possible el projecte i van tenir-ne cura.

Hem tingut ocasions de dir-ho en públic i, afortunadament, vam poder-li dir a ella també. Quants més anys passen més creix la nostra admiració vers la Berta i tot el que va ser i va fer per la cultura i amb la cultura. Des de l’escolta (i quina escolta!), des de la comprensió de les institucions com espais d’acollida i d’impuls al servei de les creadores, els projectes, els col·lectius, les entitats de base... Des de la consciència de les complexitats de dur a terme projectes culturals. I molt especialment, des del convenciment radical que la cultura se situa al cor de la vida de les persones, i que tothom pot i ha de poder tenir un lloc a la cultura.

Sabem, perquè ho vivim, que moltes de les seves apostes perduren (el CCCB n’és un clar exemple) i que el seu abast és incalculable... Per compartir una petita part d’això, hem intentat –enmig de la intensitat de l’inici de curs...- preparar una petita peça (films de moltes edicions, tots els territoris, música....) per celebrar...

- celebrar com la creació (en aquest cas cinematogràfica) pot formar part de la vida quotidiana d’infants i joves de contextos molt diversos. (I per això hem volgut obrir amb plans filmats amb mòbils en moments quotidians i inspirats en autors i autores de referència;)

- celebrar el compromís dels i les cineastes, creadors i creadores que s’impliquen en la vida d’escoles i instituts per transmetre la seva passió, per compartir els seus sabers i descobrir-ne d’altres, per contribuir també a la transformació de tantes mirades,

- celebrar com el cinema, quan està en mans de tothom (veurem infants i joves rodant), pot mostrar, donar veu i generar estima per barris, pobles, persones habitualment invisibles i sovint poc valorats. (Veurem fragments de films documentals creats col·lectivament, retrats dedicats a persones que mai no haguessin imaginat ser filmades); i alhora, veurem també com alguns grans equipaments culturals (com, a la nostra ciutat, el Mercat de les Flors i el MACBA) han obert les seves portes perquè siguin els joves qui en fan un retrat

- Celebrar com infants i joves descobreixen que poden fer cinema i com l’art pot parlar d’ells, de les seves històries i vivències; i com d’important és que les comparteixen. (veurem moments d’alguns films de ficció)

Com tan bé s’ha dit i sabeu, per totes les que fem els projectes, trobar-nos amb la Berta va ser decisiu. I el que és emocionant i impressionant (si pensem que la cultura ens travessa i transforma, i que les experiències culturals són trobades decisives), el que és impressionant deia, és saber que al llarg d’aquests anys milers, infinitats de persones que han participat, format part, gaudit dels projectes que ella va acompanyar, han viscut aquestes trobades. I és vertiginós saber... que, en cadascun dels projectes, en cada persona, aquestes trobades decisives segueixen multiplicant-se. Cada dia, demà, infinitament.

Gràcies.

Núria Aidelman, Laia Colell