Institut Castellet (Sant Vicenç de Castellet) - 2º de ESO
Paràmetres a la manera de Hou Hsiao Hsien, Jean-Luc Godard i Tomas Alfredson
Acompanyats del nostre cineasta Jordi Morató hem fet unes pràctiques de filmació de paràmetres cinematogràfics explorant les òptiques, el diafragma o iris, la profunditat de camp, l’enfocament i el nítid i flou.
Un primer grup hem filmat plans de paràmetres fent atenció a l'enfocament i la profunditat de camp en relació a la distància respecte del personatge i el diafragma, inspirant-nos en Hélas pour moi de Jean-Luc Godard.
En el visonat d’aquest fragment de Godard ens hem adonat que a mesura que el personatge s’anava acostant a la càmera canviava l’enfocament.
En la nostra pràctica hem situat l’Érik, que feia d’actor, al passadís de l’Institut lluny de la càmera i en flou. Hem utilitzat una òptica Z 33.3, un diafragma F 4 i un enfocament de MF 4.30 així es veia tot flou. A mesura que l’actor s’acostava a càmera anàvem movent la roda de l’enfocament fins arribar a MF 0,9 i acabar el recorregut amb un primer pla de l’actor ben enfocat.
El segon grup hem vist un fragment de Three Times de Hou Hsiao Hsien en què hem observat com canviava les òptiques passant d’una òptica angular (pla general) a una òptica normal i després a una òptica teleobjectiu. També hem fet a tenció a què passava amb la profunditat de camp.
Hem situat en Martí, el nostre actor, al gimnàs de l’institut hi li hem demanat que fes l’acció de llegir un llibre i després girar-se i marxar cap al fons del gimnàs on hi ha una porta oberta amb una llum intensa. Com que es genera un contrallum, a poc a poc el personatge s’anava convertint en una silueta. Hem filmat aquesta mateixa acció amb les 3 òptiques diferents i mantenint el mateix enfocament (MF 1.64) i el mateix diafragma (F4).
La primera amb l’hem filmat amb una òptica angular (Z 7,5) que ens ha generat una pla molt obert que ens mostrava molt l'espai del gimnàs, amb molta profunditat de camp i lluminós.
El segon l’hem filmat amb una òptica normal (Z 15) generant un pla mig més tancat i amb menys profunditat de camp.
En l’últim pla hem utilitzat una òptica teleobjectiu (Z 32,4) que ha generat un pla molt tancat sobre el personatge i amb molt poca profunditat de camp. Teníem la sensació d’estar més centrats amb el personatge.
També hem fet una Guia visual amb captures dels plans, indicant les diferents òptiques i paràmetres que hem fet servir:
El tercer grup hem filmat una llarga panoràmica fent atenció a l'enfocament i a la profunditat de camp a partir de la distància d'enfocament i d'un diafragma molt obert. Ho hem fet inspirant-nos en dos fragments: Deixa'm entrar, de Tomas Alfredson i La princesa de Francia de Matías Piñero.
Hem hagut de situar els personatges en l’espai de manera milimètricament i hem fet un moviment de càmera molt complex. Fèiem un moviment panoràmic molt llarg i anàvem canviant l’enfocament sobre cada un dels personatges.
Hem utilitzat una òptica Z 23.5 i un diafragma del tot obert.
L’Ona feia foquista i anava canviant l’enfocament. Tenia quatre punts marcats a la rodeta de enfocament i havia d’anar passant de l’un a l’altre mentre feiem la panoràmica:
En el personatge inicial MF 1.2, en els segons personatges MF 8.5, en el quart personatge MF 3.5 i en el personatge final MF 1.2
Una de les conclusions que hem tret de la pràctica és que per tenir poca profunditat de camp, per tant més flou, ens va bé tenir un diafragma el màxim d’obert i utilitzar una òptica teleobjectiu.
