Cianotípies

Fa dues setmanes vam parlar sobre les cianotípies, i com que ens va agradar tant ho vam posar en pràctica.

Les nostres professores ens van donar uns papers especials per crear les nostres pròpies impressions.
Amb fulles i altres objectes que anteriorment havíem recollit, vam assajar una composició en un paper de les mateixes dimensions al paper ja preparat, que faríem servir per a les cianotípies. Després vam anar al terrat de l’institut, per “imprimir” la nostra cianotípia.

Amb uns vidres que vam compartir, vam comprimir les fulles i demés objectes al paper durant uns 4 minuts, i ho vam exposar al sol. Passat el temps, vam anar al laboratori a mullar la nostra impressió i finalment les vam deixar eixugar, esteses amb unes pinces a la nostra classe.

Uns dies després les vam recollir i les vam guardar en uns llibres gruixuts, per a que s’acabessin d’allisar.Un terç de les cianotípies no va sortir amb prou definició. En aquest taller hem après que hem d’anar amb compte a l’hora d’exposar el paper fotosensible al sol; que els objectes han de ser prou opacs; i que hem de procurar una bona llum solar i poc vent; deixar en remull el paper i no a sota de l‘aixeta.
Properament, les mostrarem en una petita exposició a l’institut.

Història de la Cianotípia
La cianotípia és un tipus de fotografia feta amb els rajos solars, en què es necessita un objecte pla i mínimament opac, i un paper cobert de productes químics. La cianotípia la va descobrir Sir John Herschel, al 1842. Però l’Anna Atkins és considerada la primera dona fotògrafa, i va ser ella qui les va donar a conèixer. Va néixer el 16 de maig del 1799 i va morir el 9 de juny del 1871 amb 72 anys, era britànica i va ser fotògrafa, escriptora, il·lustradora i botànica. Gran part de les seves composicions de cianotípies estan dedicades a la botànica.

Alba Garriga, Aitor Abad, Roger Pujagut