Observació intensa des de la finestra

L’altre dia vam fer una activitat diferent. Per grups, ens hem dedicat a observar per la finestra durant un total de 3 minuts el que passava fora. Sentia molta calma i tranquil·litat, com en un diumenge al poble. En el primer moment, em temptava molt una tovallola estesa d’un color molt llampant, però després m’hi he anat fixant en un balcó on hi havia un senyor arreglant clavegueres.

Damunt d’una cadira, des de la classe de Cinema en curs. Hi ha molts detalls, no hi ha gent, tothom ha marxat a treballar. La roba estesa movent-se per l’aire. Banderes polítiques, la llum del sol il·lumina i fa mal als ulls. Les cases eren velles, algunes abandonades. A terra, un pati blanc amb tarongers i llimoners. La gran palmera verda que destaca. Hi havia una teulada en la part inferior que dóna la sensació que està bruta com els edificis. Els núvols grisos que distreien perquè són molt grans. Les finestres de diferents colors. Després he mirat al cel per veure si hi havia ocells o avions, només he vist dos o tres ocells bastant grans de color negre. Al cap d’una estona, he mirat als balcons i a les finestres per veure si hi havia algú, no he vist ningú, encara que hi havia molta roba estesa. De sobte, ha sortit un senyor per estendre.

Feia un dia nuvolat i les cases es veien humides. Les cases es veien antigues. No he vist persones però sabia que hi havia vida perquè hi havia roba estesa. M’ha cridat l’atenció una porta que tapava una finestra que donava al pati i que estava elevada. Just a baix hi ha una taula amb cadires, així que no dona la impressió de buidor. A la dreta sí que hi ha una casa desolada i sí que dóna aquesta sensació. També hi havia unes “barraques”. Les seves teulades estaven súper brutes, m’hi he fixat, no eren teulades, eren claraboies.

He vist uns quants ocells volant i això m’ha fet sentir que hi havia moviment i vida. Era un dia amb silenci i llum i em vaig sentir relaxat durant aquests tres minuts. El sol, hi havia vegades que traspassava els núvols i il·luminava tot el que vèiem, i donava la sensació de que no era hivern.

Dóna una perspectiva com d’espai lliure, però el pla no crida massa l’atenció. En l’enquadrament es veu que hi ha 3 parts, 1 el cel, 2 els edificis, i 3 el terra. Es veuen clarament els plans. En pujar la vista, he vist els edificis de davant, semblava que entre tots els balcons i les finestres fossin una petita comunitat. Jo crec que tothom tenia un punt de fuga diferent, ja que hi ha gent que li criden l’atenció els colors, d’altres la mida o centenars de coses diferents. M’ha semblat una experiència tranquil·la i agradable, ja que l’aire fresquet i la llum difuminada del sol pels núvols, em dóna un aire de tranquil·litat. Es espectacular les coses que poden passar, i les històries que pots deduir en només 3 minuts.