Institut Moisès Broggi (Barcelona) - 13-14 Jahre Alt
Rodem al carrer Aiguafreda
Vam anar a ca l’Eudald, una de les últimes cases que conserven safareig i pou a Horta, de les més antigues i més importants. Eduardo Niño
M’ho vaig passar molt bé fent els diferents els rols necessaris a l’hora de filmar, com per exemple el de càmera, que és el rol que més em va agradar. Vaig descobrir moltes coses sobre la filmació. Pol Martínez
Vaig anar a filmar al carrer Aiguafreda, el carrer de les bugaderes on viu la Montse, descendent de bugaderes. Mentre filmàvem, em vaig sentir fenomenal, em va agradar molt el que vam fer, em va sorprendre, sobretot, l’equip de so i la càmera; el rol que més em va agradar va ser el de l’equip de so, em va sorprendre que el micro pesa bastant. Jordi Sànchez
Vam filmar la Monste, que era molt agradable i ens explicava moltes coses; fins i tot va taral·legar la cançó amb què les bugaderes demanaven: Qui té roba per rentar? Ho va fer molt bé! Els rols que definitivament em van agradar més van ser el de càmera i director. Amb el de càmera podia veure en tot moment el pla, com estava sortint o si es podria millorar; amb el de director em sentia que podia dirigir i que tenia el control en aquell moment. Gemma Lopez
Em vaig sentir sorprès perquè si portaves l’equip de so és com que escoltaves coses que estaven molt lluny. Vaig aprendre molt sobre la càmera. Els rols que més em van agradar van ser el de sonidista i el de càmera. Joel Pérez
A nosaltres ens interessava filmar especialment la Montse explicant els seus records. Va ser una experiència molt interessant i divertida. Em va sorprendre molt el treball i tot el que s’ha de preparar darrere de càmeres. Vaig aprendre a fixar-me a l’hora de filmar un pla i tot el que s’ha de tenir a compte. El rol que més em va agradar va ser sonidista perquè era divertit tot i que pesa bastant. Olga Pertegaz
Volíem transmetre la sensació del pas del temps, els records de les bugaderes encara vius a Horta i la pena perquè s’està perdent tot això. Jo em vaig sentir molt emocionat perquè era el primer cop que filmava i vaig aprendre moltes coses: a prendre totes les decisions que s’han de prendre abans, cercar el lloc, triar l’enquadrament i a cooperar amb la resta del grup per prendre aquestes decisions. A mi el que em va agradar més va ser fer de sonidista. Dídac Molinos