Zurück

Projecció d'Els quatre-cents cops a l'Institut Francès

- Filmrezeption: Kinosäle und Filmfestivals

Avui sis dels grups que fem ‘Cinema en curs’ ens hem trobat a l’Institut français de Barcelona per veure Els quatre-cents cops de François Truffaut en 35mm! Després de la projecció hem compartit les impressions sobre la pel·lícula: moments, plans i seqüències que ens han impressionat i emocionat; els moviments de càmera i com Truffaut filma la ciutat; el rostre de l’Antoine; el final; el títol...

S’han comentant tantes qüestions que és impossible recollir-les totes...!

 

Hem començat evocant alguns moments, plans i seqüències:

La seqüència inicial amb els tràvelings sobre la Torre Eiffel i el cel. Després d’aquest inici pràcticament no tornem a veure el cel fins al final de la pel·lícula. El film és també un recorregut entre l’obertura inicial i l’obertura final.

La primera seqüència a l’escola, els moviments de càmera, la presentació del protagonista i com, ja en aquesta primera escena, l’Antoine és castigat injustament.

La seqüència en què l’Antoine seu al tocador de la seva mare i tots els miralls reflecteixen el seu rostre.

La classe de gimnàstica al carrer en què els alumnes es van escapant de dos en dos.

La seqüència al teatre de putxinel·lis i la fascinació dels nens i nenes reflectida als rostres.

Com el pla acompanya l’Antoine i el René corrents amb la màquina d’escriure.

A la comissària, els moviments de càmera que ens fan sentir el punt de vista de l’Antoine (des de la gàbia on l’han tancat).

Els moviments de càmera sobre els nens (també tancats) al reformatori.

L’entrevista amb la psicòloga: és un moment molt fort i interessant.

L’enquadrament del pla en què el René va en bicicleta a veure l’Antoine al reformatori: la simetria del pla i com els arbres emmarquen el camí.

La interrogació sobre com deuen haver rodat el tràveling en què l’Antoine s’escapa: és molt ràpid i les velocitats del protagonista i de la càmera estan molt ben compassades.

 

Després, ens hem aturat en el final del film

Les sensacions i els pensaments que ens deixa el final de la pel·lícula: l’arribada al mar i el rostre congelat de l’Antoine mirant a càmera. L’Antoine aconsegueix veure el mar tal com havia somniat i que potser és el moment en què sabem que comença a escriure la seva pròpia vida i no deixar-se portar per la vida que els altres (els pares) han escrit per a ell. Hi ha una certa sensació de llibertat, de felicitat però també incertesa. El fet que el pla de l’arribada a la platja sigui molt obert ens permet veure l’horitzó: és com si l’Antoine tingués totes les possibilitats per endavant. L’arribada al mar està precedida pel tràvelling llarguíssim de l’Antoine corrents.

 

El títol

Hem reflexionat molt sobre el títol, que convoca tants sentits: tots els cops que li dóna la vida a l’Antoine; també els cops literals (les bufetades); els conflictes; tantes vegades que l’Antoine intenta ser feliç; fer les mil i una malifetes (faire les 400 coups)...

Entre els cops que rep l’Antoine, recordem especialment: la manca d’afecte de la seva mare, quan el pare el porta a comissaria, quan sap, al sentir una discussió, que el seu pare no és el biològic o que la seva mare volia avortar, cada vegada que a l’escola el castiguen injustament, quan escriu amb il·lusió una redacció inspirada en Balzac i el professor ho considera una còpia i se’n riu davant els companys...

 

I moltíssimes altres qüestions cinematogràfiques

És molt bonic com Truffaut filma els rostres al llarg de tota la pel·lícula i el treball de la llum, molt expressiu.

El muntatge entre seqüències sovint resulta brusc.

Ens ha interessat molt que al llarg de la pel·lícula passem per moltes emocions diferents: moments que ens fan riure i altres que ens colpeixen i entristeixen.

La pel·lícula també és un retrat de com era la vida a finals dels anys 50: l’escola, la família, la ciutat...

 

Finalment, hem pogut veure materials del procés de treball i  algunes fotografies de making of que ens han permès entendre com es van rodar alguns dels plans que ens havien impressionat!

I hem pogut veure també com funciona un projector de 35mm!

Inici de la projecció de la pel·lícula

Filmrezeption: der ganze Filme

François Truffaut
Les quatre cents coups Els quatre-cents cops 1959

Workshop diary: (218)