MÒNICA d’Ares Comas, Mei Barberan, Adela Bofill, Nora Josa i Yenaba Jallow

La nostra seqüència de ficció es titula Mònica, que és el nom de l’adolescent protagonista. Ella té el cabell marró i llarg. Porta ulleres i bràquets. És prima i d’una estatura mitjana. És una noia alegre, optimista, creativa i eixerida, però es tímida, no és molt oberta, i li costa fer noves amistats.

En aquesta seqüència es mostra quan s’acaba de mudar de ciutat. Es percep com li està costant adaptar-se al nou institut. Se sent sola i trista. Per això hem triat aquest nom, perquè Mònica significa dona solitària.

Per transmetre la situació emocional del personatge, hem utilitzat plans mitjos i amb poca llum. La protagonista va vestida amb colors foscos i té una expressió trista. Després, apareix una altra noia de la mateixa edat, s’apropa i li dóna la mà en senyal d'afecte. En aquest moment, hi ha un pla de detall on es veu com s’ajunten les mans de les dues, per remarcar més aquest gest simbòlic. A continuació, la mira i li somriu amistosament. D’aquesta manera li fa entendre que no està sola. L’amiga porta colors més alegres per mostrar el seu estat d’ànim, en contrast amb el de l’amiga. En l’últim pla, apareixen les dues companyes caminant cap a la sortida del pati. Aquest pla és lluminós i l’enquadrament és obert.

Ens hem inspirat en la pel·lícula Elephant de Gus Van Sant pel que fa al tractament dels colors.

Hem muntat la pel·lícula amb Videopad i hem tingut alguns problemes amb l’ordinador i el programa, però al final els hem solucionat. Hem afegit, al principi, una cartel·la negra amb el títol en blanc i al final dues, una amb els nostres noms i una altra amb el nom de l’institut i el curs. Hem hagut de canviar de lloc algun pla perquè no acabava de quadrar gaire bé; hi havia un petit i ràpid canvi entre els dos plans, i en ser la mateixa imatge la que es mostrava, quedava rar; es notava molt que hi havia un canvi de pla. I per últim, hem afegit una melodia que ha creat i interpretat un company de classe amb la guitarra i que encaixava molt bé amb l’estat emocional que transmet la protagonista.

Hem après a gravar amb material professional, muntar totes les gravacions per fer una seqüència (com una petita part d’una pel·lícula). Després, cadascú ha fet un cartell de la suposada pel·lícula (amb la seva idea).

En general, hem après a rodar una seqüència d’una pel·lícula quasi sols ! Ha estat una experiència molt divertida i inoblidable per a totes.