Arbres que recordem....

Arshpreet
L’arbre més especial per mi és l’arbre del mango. A casa meva, a Índia, en teníem un. El meu pare el va plantar i ara és molt gran. Quan hi anem a l’estiu agafem els mangos i ens els mengem. Són molt dolços. També als lloros i els corbs els agraden els mangos. A mi m’agrada viure a Índia. Crec que l’any que ve, a l’estiu, aniré a Índia per vacances. A Índia totes les coses són divertides i també hi ha moltes festes que celebrem.

Mariya
Quan miro un roser recordo la meva àvia perquè a Bangladesh tinc un roser que i me’l va regalar ella. Un dia, tots els membres de la meva família vam anar a visitar la meva amiga Afsara i, quan vam tornar a la casa, vam veure que no hi havia les roses ni el roser. I després jo vaig plorar molt perquè algun lladre havia agafat les meves roses i el meu roser. Després, la meva àvia Dilla, va dir que no passava res i va anar a comprar un altre roser al mercat.

Ovhi
Recordo que el meu tiet agafava els plàtans de l’hort de casa nostra, a Sylhet, el dia de Ramadà i jo i la meva àvia ens menjàvem els plàtans amb llet en pols. Un dia, a la nit, quan estàvem dormint, els plàtans van caure al terra i el meu tiet es va pensar que hi havia un lladre, però després va veure que eren els plàtans i quan ens ho va explicar tota la família vam riure. A casa de la meva àvia som una família molt gran, quasi quinze persones. La meva mare, que ara és morta, vivia en aquesta casa amb la seva mare. Ara la meva àvia plora per mi, perquè vol que visqui amb ella, però el meu pare no vol, vol que estigui aquí amb ell. Jo voldria viure amb la meva àvia, no volia venir aquí perquè m’encanta la meva casa a Bangladesh, podia jugar fins les vuit de la nit, era lliure i podia menjar-me tots els plàtans de l’hort.

Marina
A prop de casa meva, a Pakistan, hi ha un arbre molt gran. Té les fulles primes. Fa molts anys que el van plantar, és molt vell. A mi m’agrada l’ombra d’aquest arbre, a sota s’hi està molt fresc. Està plantat al costat d’una carretera molt gran. Les fulles d’aquest arbre cauen a l’hivern, però no totes. Aquest és el meu arbre preferit.

Mabhuba
A prop de casa meva, a Bangladesh, hi ha molts arbres, però per mi l'arbre més especial és un arbre molt gran que va plantar el meu besavi. Aquell arbre té un gronxador que em va construir el meu pare quan era petita i sempre hi jugava amb els meus amics i cosines. L’arbre és molt especial per mi perquè forma part de molts i molts records de la meva infància. Moltes vegades, quan estava trista, era el lloc on anava per oblidar-me de tot el que em passava, mai podré oblidar el meu arbre amb gronxador.

Mehak
A Índia vivia a Rode, un poble molt gran. A Rode va néixer un déu sikh molt famós per nosaltres, Jarnail Singh Bhindranwale. Darrere de casa meva hi havia un arbre que m’encanta perquè quan era petita el meu avi i jo el vam plantar. Quan jo anava creixent, al mateix temps, aquell arbre també creixia. Però quan tenia deu anys el meu pare i el meu avi el van tallar i jo plorava molt perquè quan anava darrere de casa i veia que no hi era el meu amic em posava molt trista. Ara, darrere de casa meva hi ha només vaques i plantes.

Mehwish
M’agraden els pins, tenen moltes pinyes, els troncs són molt grossos i les fulles són molt grans i primes. A Pakistan no hi ha aquests arbres, però a Barcelona hi ha molts. Jo els he vist a Montjuïc, als carrers, a l’escola Collasso i Gil, on anava l’any passat, i a la plaça de les Tres Xemeneies. També ens mengem els pinyons, a Pakistan en menjava molts, els comprava a les botigues, pagava cinc euros per un quilo. A Barcelona una vegada en vaig comprar, costen molts euros, no com a Pakistan. El meu poble a Pakistan és molt petit i no hi ha edificis, només cases d’una planta amb finestres molt petites. Al meu poble hi ha un riu molt gran i moltes vegades les meves amigues i jo anàvem a banyar-nos a aquest riu. Al costat del riu hi ha arbres però no sé com dir els noms en català, també hi ha cebes i alls.

Arman
Quan veig alguna pera me’n recordo del meu avi, perquè el meu avi em regalava sempre peres dels dos perers que tenia a casa seva. El meu avi vivia en una altra casa molt a prop de casa dels meus pares i quan lhi anava em pujava a dalt dels perers i després em menjava les peres, que eren boníssimes. A Bangladesh les peres tenen una altra forma, no són com les d’aquí. Son rodones i algunes peres són vermelles per dins, altres són verdes. Ara no sé si els perers encara estan vius perquè no he tornat a Bangladesh, només han passat tres anys i mig. No sé quan aniré a Bangladesh.

Julliene
Al meu país, Filipines, a Laoag City, el meu pare té un lloc on va plantar mangos i els mangos que produeix els venem. M’agrada collir mangos i menjar-me’ls però, a vegades, em mossega una formiga de foc. Tota la família podem menjar els mangos de forma gratuïta.

Spandan
Al Nepal vivia a Katmandú i a prop de casa meva hi havia un arbre molt gran des que era petit. Aquest arbre es diu paiyu i té moltes flors de color rosa. M’agrada molt perquè és la flor natural típica de Nepal. Floreix cada dos mesos.

Fahad
A prop de casa meva a Pakistan hi ha un arbre que m’agrada molt, és molt gran i molt bonic. És una morera. Hi ha estat des fa molts anys. Sembla molt fresc. Ens dona una ombra molt bonica. Té moltes branques i hi passa un riu a prop d’ell, que augmenta la seva bellesa. Una vegada a l’any ens dona mores i fem melmelada. Voldria tenir el mateix arbre aquí.

Zed
Al meu país, Índia, hi ha molts arbres, un arbre que m’agrada molt és el pomer. M’agrada menjar pomes, les vermelles son molt dolces. M’agradava seure sota els pomers que hi ha pels camins d’Índia i posar-m’hi a l’ombra.

Rimsha
A casa meva hi havia molts arbres: un llimoner i moltes parres de raïm. L’arbre que més m’agrada és el llimoner perquè les llimones són molt diferents de la resta de fruites, son àcides. Les fulles eren verdes i el tronc era molt gran i marró, les llimones primer eren verdes i després de color groc.

Jin Xiong
Les prunes de l’arbre de Li són especialment delicioses. Aquest arbre creix a la meva ciutat natal. Més tard, algunes persones van menjar aquesta pera que té verí i la gent va tallar l’arbre.

Kimberlin
El meu arbre favorit és l´arbre Macuelizo. A Honduras hi ha molt arbres d´ aquests. És molt especial per a mi perquè des de petita m'agradava jugar amb les seves flors de color rosa. És molt bonic, a la meva casa hi ha un arbre de aquests, és el meu arbre favorit i m´agraden totes les seves flors.