Plans del món de Barcelona

A continuació us mostrem tres muntatges de plans del món  de Barcelona amb una breu explicació de cadascun:

"El meu tràveling està fet des de darrere de l’autobùs. He triat aquest tràveling ja que és el trajecte que faig cada dia per anar a casa després de l’institut . No tenia cap objectiu més que gravar, esperar a veure què passava i que sortís bé . Del meu tràveling destacaria el moviment de cotxes, motos, autobusos, gent… ; també les llums i colors dels semàfors i dels fars dels automòbils; la presència dels arbres arrenglerats a banda i banda del carrer; el so d’ambient; i la veu en off de l’autobús indicant les parades".

Joan Vives

"El meu pla del món el vaig filmar els últims moments de la tarda des del turó de la Rovira. Predominen tres franges horitzontals: cel, mar i ciutat. El cel és de color clar amb alguns núvols ataronjats. Es tracta d’un pla molt obert que permet mostrar molta ciutat. Em recorda una mica el fragment d’ En Construcción d’en Guerin que vam veure a classe, quan filma la ciutat amb unes grues que sobresurten".

Pau Hernández

"En aquest pla vaig intentar agafar el contrast del fons del mar amb els edificis i el verd viu dels arbres. Està fet al Parc del Guinardó perquè sempre hi vaig a passejar el meu gos. Veient el pla a l’ordinador, vam veure que el camí agafava molt protagonisme, però en pantalla gran no tant".

Diego Racero

Abans de fer el pla, vaig pensar que seria molt interessant gravar una avinguda com la Meridiana, tan plena de trànsit i vida fins i tot a les set de la tarda. En el moment no hi vaig pensar, però potser inconscientment em vaig inspirar en dos plans D’Est de Chantal Akerman. Un són plans fixos i un altre un tràveling que vam veure, on sortia una carretera o autopista plena de cotxes i de nit.  Vaig pensar un enquadrament  similar en què es veiés bé la carretera i on es poguessin veure perfectament els cotxes, els camions, els autobusos… I on també es poguessin veure bé els diferents comerços, perquè són els elements que donen llum i sensació de més vida al pla. 

                                                                                                                                                                                                                                                                                           Alejandro Balo