Les nostres fotografies instantànies

El dimarts dia 22 de setembre vam conèixer la nostra cineasta Maider Fernández i  vam fer la primera proposta de Cinema en curs.

Davant de l'Institut ens van explicar que faríem una pràctica amb una càmera Fuji instantània i ens vam fer la primera foto de grup amb aquesta càmera. De seguida ens vam apropar per veure com havia quedat i vam observar que la foto sortia al moment i a mesura que s'exposava a la llum, amb poca estona, anaven apareixent les figures. Fer fotos i veure-les a l'instant ho vam trobar molt sorprenent.

Després, vam sortir cap als afores de Sant Vicenç. Vam arribar a  uns camps de prop del nostre Institut per fer la primera pràctica a l'aire lliure del curs. Feia un dia radiant, assolellat, amb vent que va netejar el cel i el va deixar molt lluent encara que amb força núvols. La Maider ens va mostrar diferents referents i els vam comentar. Les fotos que ens van mostrar, eren de fotògrafs professionals i en un primer moment vam pensar que ens seria difícil provar de fer unes fotos semblants i amb càmera instantània.

La pràctica d'exploració fotogràfica consistia a fer una sèrie de dues fotos o més com si fossin una panoràmica, mantenint la posició o desplaçant-nos perpendicularment en un mateix eix com si féssim un tràveling.  La Maider ens va explicar que a l'hora d'enquadrar,  l'òptica de la càmera és molt més angular que el visor, així que l'enquadrament té un angle de visió molt més obert pels quatre costats. Com que la imatge es projecta invertida a l'interior, com en la cambra fosca, hem de tenir en compte sobretot l'espai de l'esquerra a l'hora d'enquadrar que és per on s'amplia més l'espai respecte del que veiem al visor. 

Vam fer dos grups. Cada grup va decidir quin espai volia triar per fer la panoràmica i des d'on volia tirar les fotos. Els referents ens van ajudar perquè no es tractava només de mantenir una continuïtat sinó sobretot de saber i decidir entre tots quins elements volíem que formessin part de l'enquadrament. Un cop decidit era important saber on comencem i acabem la vista panoràmica per poder seguir completant la sèrie amb una o més fotos. Això ens va costar, perquè calia observar molt detingudament i entre tots decidir què deixàvem fora i què ens entrava en l'enquadrament. Ens van ajudar els referents que havíem vist.

El primer grup, per exemple,  va decidir un dels espais a fotografiar pensant en un dels referents "So Long 1970-1985" de Bernat Plossu. L'espai tan obert i l'arbre com a element molt present en la panoràmica ens facilitava la nostra tria per la similitud amb l'espai on érem. Això ens va permetre fer una sèrie de tres fotos amb Montserrat al fons i l'arbre en l'última foto.

Un cop vam tirar la primera foto esperàvem tots impacients el revelat i seguint amb la sorpresa del primer moment, amb menys d'un minut teníem el resultat. Una foto preciosa que podíem passar-nos de mà en mà, això sí, pels cantons, per evitar les ditades. Per continuar, un company ens havia de mostrar la primera imatge com a referència per poder enquadrar un altre cop l'espai i saber on havíem acabat amb la vista panoràmica anterior per poder continuar amb la foto següent. I així anar composant les sèries de les vistes panoràmiques. També calia decidir quin tros de cel entrava a la imatge i si calia que hi entressin unes cases que estaven a l'altre costat dels camps. I així vam anar completant el procés que ens va semblar fantàstic i dinàmic. Era molt important l'atenció de tots per poder treballar amb cura i obtenir un bon resultat. 

Vam fer una segona sèrie panoràmica de dues fotos d'un camp i la muntanya del davant. Un cop fetes  i vistes les  fotografies ens  vam adonar que tenien molta relació amb un dels referents que havíem vist "Mendaza 1999" de Bleda y Rosa.  Segur que el fet d'haver mirat el referent feia poc, ens va permetre localitzar amb poc temps aquest nou espai i fer la panoràmica.

El segon grup, va triar de fer una foto panoràmica des d'un turó per poder veure bé Montserrat.  Podríem descriure la nostra tria com la imatge de la muntanya de Montserrat acompanyada d'un arbre en una perspectiva diferent. En cadascuna de les fotos instantànies ens desplaçàvem damunt del mateix eix imaginari. El resultat de la imatge final ens va agradar molt.

També hi havia aquella tensió perquè la foto no es pot repetir, ja que només disposàvem de 6 fotos cadascun i en volíem fer dues sèries. Eren moments de concentració i d'esperar a veure si el resultat era el que esperàvem. Aquest procés ens va portar temps però ens va agradar moltíssim.

Una experiència d'observació, dinàmica i per nosaltres sorprenent!!!