Sobre un fragment de "La reconquista" de Jonás Trueba

Avui hem visionat un fragment de La Reconquista i hem fet un comentari que us detallem a continuació. Ara que ja hem començat a parlar de la nostra pel·lícula i del què vol dir "estat emocional", és un visionat que ens ha ajudat a imaginar i descriure com se sent la protagonista. 

El fragment està format per tres plans, els dos primers són fixes i el tercer és una panoràmica. Narra l’arribada d’una noia a casa seva i té un caràcter introspectiu pel que predomina el so del silenci i l’enquadrament fa èmfasi en la protagonista.

Dins l’àmbit tècnic trobem un joc de llums naturals, subtils i suaus que creen contrast entre el rostre de la noia i el fons. Això accentua l’efecte flou en l'últim pla i permet menys profunditat de camp.

Al primer pla la protagonista arriba a casa seva i es dirigeix cap a un passadís fora de càmara, on segurament es tanca seguidament a la seva habitació. Destaca el so que fa la porta quan es tanca i s'obre, que ens fa construir l'escena i una atmòsfera de calidesa.

Al segon pla la nostra protagonista està en una posició de 3/4, no mira ni a un costat ni de manera frontal, tot i que la càmera si que està davant d’ella.

És un fragment on no hi ha acció, simplement és ella i els seus pensaments. El context és un fons fred acompanyat d'una subtil llum que crea contrallum provinent de l'esquerra. Intuïm que l'estat emocional de la protagonista no es alegre, és una emoció més intima.

A l’últim pla podem veure una panoràmica que acompanya el moviment del cap de la protagonista, que es troba mirant cap al costat esquerre.Està en un escriptori agafant un full o una mena de carta i després la doblega. Aquest acte ens transmet una sensació d’alliberament per treure alguns pensaments que potser portava a dins, i ho remarca aquesta llum blanca que la il·lumina quan s’incorpora.

La paleta de colors dels tres plans són més aviat freds i no molt saturats, pel que ens va portar a obrir un debat sobre l’estat emocional de la noia: podia estar reflexionant, tranquil·la o serena, sentir-se nostàlgica, estar angoixada o en plena soledat.

Només hem vist aquest fragment, una petita pinzellada del film. No podem extreure una conclusió precisa sobre aquesta escena, però ens ha intrigat, ens ha fet reflexionar; hem analitzat sobre llum i rostre i ara tenim moltes ganes de veure tota la pel·lícula!!!!!!

Selam i Wen Li.