Comentaris de fragments d’Estiu 1993

Festes al poble

Aquesta escena la configuren 8 plans.

En el primer pla podem deduir que són les festes del poble perquè hi ha un grup cantant. Estan en un escenari al carrer, dalt hi ha llums de colors, i predominen els colors blancs, blaus i verds.  

En el segon pla veiem la Frida asseguda en un banc, està observant la gent ballant i gaudint de la festa pel mig, entre la càmera i ella.

En el tercer pla contemplem uns nens que estan corrent i jugant amb pistoles d'aigua. La càmera se situa a l'alçada dels ulls de la protagonista, d’aquesta manera es transmet el seu punt de vista. Sentim la seva desil·lusió per no tenir a ningú amb qui jugar i sentim el rebuig cap a ella que sent per part de tots.

Finalment la càmera es torna a centrar en la cara de la Frida que continua observant com la gent dansa.

Pel que fa als moviments de la càmera, hem observat que en  la majoria dels plans la cámera está quieta, com en el primer, el segon, el quart, el setè i el vuitè pla. En canvi, en el tercer i en el cinquè pla la càmera ha estat seguint els nens de la festa que estaven jugant. I en el sisè, apareixen el pare i la mare que estan ballant, i la càmera baixa fins a mostrar l’Anna, que està ballant amb ells abraçada a les cames.

Pel que fa a la llum, podem dir que és artificial. En alguns moments (com quan s’enfoca l’escenari) la llum és freda. En la resta del fragment, la llum sembla que ve dels fanals i és groguenca i càlida. 

Els colors que més destaquen són el verd, el blau i el blanc, ja que surt al principi en la part en què el grup comença a cantar. Quasi  tots els del grup tenen una peça de roba d’aquests colors. El vestit de la Frida també combina dos blaus diferents, un més claret i un altre més fosc. 

Es percep molt bé el contrast entre la felicitat que n’hi ha al voltant de la Frida, mentre que ella només espera que vagi passant el temps; podem veure la seva tristesa generada per una certa enveja que sent de l’Anna i per la seva incapacitat de sentir-se estimada des de la pèrdua de sa mare.

Paula, Daniel i Anna

La Frida escolta des de la bicicleta

En aquesta seqüència hi ha 4 plans i se situen després que la Frida abandonés la seva germana Anna al bosc. És de nit i la protagonista es troba davant de la casa amb la bicicleta. La càmera mostra els peus de la nena pedalant cap a darrere amb la bicicleta quieta, i va pujant fins a mostrar la cara i els ulls mirant cap amunt. El fons està en flou però el primer pla de la nena és nítid. El següent pla mostra la finestra que representa que està mirant ella, i a través de la qual veu els pares discutint sobre la innocència o la mala intenció de l’acte de la Frida d’aquell dia. La conversa se sent des del principi. El pare té por que els senti i tanca la finestra però encara se senten les veus. El següent pla torna a ser el de la nena amb cara de preocupació que segueix mirant una estona i després mira cap al terra pensativa. I l’últim pla torna a mostrar els pares que s’abracen. En els dos plans de la finestra, la càmera se situa a l’alçada dels ulls de la Frida oferint-nos la mateixa visió que té ella de l’escena.

És un pla fosc que  està filmat a la nit. Hi ha una lleugera il·luminació artificial que ve de la finestra que hem comentat i d’un fanal o una altra finestra que està darrere d’ella. 

Pel que fa als colors, en els plans de la Frida, destaca el blanc de la bicicleta i d’una cadira que hi ha darrera. I en els de la finestra, el blanc del sostre i el de la cortina quan tanquen la finestra. Aquests blancs destaquen especialment perquè tot està en penombra. Els tons que ofereixen les llums són groguencs com el vestit de la Frida que també té una base groga. 

Aquest moment de la pel·lícula és important perquè a partir d’aquesta conversa  que sent, pren la decisió de marxar de casa.

Lucía, Sebsibé, Egdar i Emmanuel
 

De nit, a la cuina amb el llum de gas

Al segon 51 es veu com la Frida encén i apaga el fanal que tenen a casa. Aquesta seqüència es repeteix vàries vegades. La Frida està asseguda a la cadira de la cuina i amb els braços a sobre de la taula. Davant d’ella hi ha un fanalet de gas. La càmera mostra la nena d’esbiaix; també es veu una nevera darrere, utensilis de cuina i la paret de pedra. La càmera està situada a l’alçada dels ulls de la Frida. Ella comença a jugar amb el fanal mentre el mira fixament. Quan encén el fanal, l’espai s’inunda d’una llum intensa i blanca; quan apaga el fanal, el pla es veu enfosquit en una foscor intensa. També se sent el so del gas quan surt i segueix el mateix ritme que la llum. Quan s’encén i s’apaga el fanal, pensem que és com una muntanya russa, que transmet l’estat d’ànim de la protagonista: a vegades està contenta i altres molt trista.

En el minut 1:26 comença el segon pla, i es veu que la Frida està agafant unes roses dels testos que hi ha a sobre del mur del jardí. Es veu la casa on viuen al fons del pla. També es veu a l’esquerra un arbre molt gran amb una petita construcció de pedra i a la dreta es veu un matoll verd i darrere seu el camp.

La càmera està col·locada lluny de la Frida i enfocant cap a ella. En aquest pla hi ha una llum natural, perquè és de dia, i molt càlida, clara, solar, natural i fins i tot podríem dir divina sobretot pel contrast amb el pla anterior, però dona una sensació fresca. Al final del pla apareix una gallina per darrera de la Frida, que es mou de dreta a esquerra. 

Isil, Jan i Pol
 

A la seqüència que hem analitzat han aparegut 6 plans diferents.

El primer pla (0:04) es tracta de l’Anna dormint al seu llit. Es pot veure que el llit del costat  està buit. Gairebé no hi ha cap moviment de la càmera. Se sent la respiració de la nena que dorm. Els colors, en general, són foscos però destaca una llum al fons de color taronja. També destaca en la foscor, una llum artificial verda que es projecta en el pijama de la Frida i que sembla que entri per la finestra. S’intueix que la llum és de l’exterior i és llunyana, tènue i fosca. La llum del fons destaca bastant ja que és l'única llum que il·lumina des de l’interior de la casa, per la qual cosa il·lumina molt malgrat que estigui a contrallum i és clarament artificial.

En el segon pla (0:12) apareix la Frida guardant les seves coses dins d’una motxilla, sent la gran majoria nines. Es veu en primer pla les mans i la motxilla. La cámara es mou cap amunt, començant per mostrar com la Frida recull les seves coses i  finalitzant amb la cara de la nena per tal de captar les emocions presents de solitud o que no l'estimen. Després, la càmera torna a baixar per centrar-se de nou en les mans i en la motxilla. 

La paleta de colors està principalment formada un altre cop pels tons foscos per la poca il·luminació, el taronja del fons i el color verd artificial.   La llum segueix sent fosca i freda però es pot apreciar bé el personatge. Al fons hi ha el reflex d'una llum taronja a la paret.

Es pot notar a través de l’actuació del personatge la sensació que sent en aquell moment de no sentir-se ben rebuda o que no l’estimen.

En el tercer pla (1:01) s’aprecia la Frida cordant-se les sabates, confirmant que realment sap cordar-se-les. La càmera torna a anar des de baix cap adalt (anant des de les cames de la Frida a la seva cara) per després tornar a descendir cap a baix tornant a mostrar així la nena cordant-se les sabates. La paleta de colors no canvia molt més, però en el pla predomina més que anteriorment el color ataronjat de les llums de casa, i els colors foscos; el verd segueix present. En aquest pla destaca més la llum de fons que el propi personatge cordant-se les sabates. Aquest pla ens transmet que la Frida vol marxar de casa i es nota que no dubta en marxar, aportant un aire o actitud de seguretat, d’independència i que està molt decidida a dur a terme la fugida. 

Nermín, Xia i Roger
 

La Frida vol marxar

Al pla apareix la Frida que baixa per les escales de la planta superior fins a arribar a la planta inferior, i va a la cuina. Passa per darrere del pare que està dormint al sofà. La protagonista ocupa sempre el centre de l’enquadrament. (0.30’). La càmera està en moviment seguint  la Frida mentre es mou cap a l’esquerra.

La llum és artificial i càlida, però hi ha poca ja que és de nit. Hi ha un focus de llum d’una làmpada situada al menjador i il·lumina la Frida.
La paleta de colors és variada, trobem verds, grocs, vermells, blancs i color cuir, però predominen els colors foscos per la poca il·luminació. Amb això i el silenci s’aconsegueix transmetre una certa tensió.

Després entra en l’enquadrament l’Anna i es veu les dues nenes.  La Frida està agafant menjar per marxar mentre  li explica a l’Anna que se n'anirà perquè ningú l’estima en aquella casa,  i  li regala dues nines seves per què la recordi. Això és important perquè abans no les hi deixava mai. És bonic quan la nova germana li diu que ella sí que l’estima.

Ari, Maria i Joel