"La souffleuse de verre" d’Alain Cavalier als Cinemes Girona

El passat 3 de febrer vam anar als cinemes Girona a veure quatre documentals. Després de veure’ls, vam poder xerrar amb la Laia i la Núria d’A Bao A Qu sobre allò que havíem vist. Va ser molt interessant i ens ha anat  molt bé per començar a pensar alguns aspectes del documental que farem aquest trimestre. A classe també n’hem parlat i, després, en grups de quatre, hem parlat d’un dels documentals i hem recollit els comentaris en uns textos que ara us compartim.

El documental "La souffleuse de verre" d’Alain Cavalier el configuren dos blocs de molts plans.

En el primer bloc veiem la bufadora de vidre treballant i l’espai on treballa. En cap moment surt ella directament i sencera. Cavalier va decidir centrar-se en la seva feina, no en ella. Depèn del pla, la càmera està en moviment o no. Normalment és un moviment tranquil, però en tot moment enfoca el treball que fa. La llum, que és artificial, blanca i força intensa, crea un ambient ben especial, ja que per treballar es necessita una forta llum. Els colors que predominen ofereixen un fort contrast entre el blanc de la llum i les parets, i els colors càlids com el vermell i el taronja del forn i del procés d’ escalfar el vidre.

En el segon bloc, el director se centra en la noia. La veiem a ella responent les preguntes que li fan mentre treballa. Més endavant se centra en la seva cara, ja que únicament veiem aquesta. La càmera es mou constantment al voltant d'ella, oferint un primer pla que transmet un sentiment de coneixement cap a aquesta persona, ja que sembla com si estiguessis parlant directament amb ella. La llum és semblant a la de l'altre bloc, ja que es troben al mateix lloc. La paleta de colors en aquest cas és més freda, ja que ella és una persona molta blanqueta, el seu color de cabell és clar, i la llum és blanca. 

Emmanuel, Ari, Roger i Lucía.