Filmem paràmetres: òptiques

El divendres 12 de novembre va venir en Dani Lacasa per practicar alguns paràmetres amb la càmera. Vam fer dos visionats, un fragment de “Ningú no sap” de Kore- eda que ens va servir per parlar de les òptiques i “Helas pour moi” de Godard per l’enfocament i la profunditat de camp. Després vam fer la pràctica amb la càmera professional. Vam fer quatre grups per a posar en pràctica el que havíem estat parlant dels diferents paràmetres: les òptiques, l’enfocament i la profunditat de camp.

En primer lloc vam aprendre que sempre que volem filmar hem de fer balanç de blanc per ajustar i decidir el color que volem, depenen de la llum que hi ha. Quan vam acabar d’anivellar la càmera al trípode, la imatge ens sortia cremada i en Dani ens va ensenyar a ajustar l’iris. A continuació vam decidir posar dos personatges que eren l'Aram i en Max, vam mesurar la distància que hi havia entre ells dos que era 3,50m. Seguidament vam provar els tres tipus d'òptiques amb els personatges, separats sempre per 3,5 m. 

Primer vam mirar amb òptica angular i es veia molt l’entorn dels personatge. La segona òptica va ser la normal que es veia quasi el mateix que amb la nostra vista, i la tercera, teleobjectiu era un pla molt tancat veiem poc l entorn dels personatges i tot i està a la mateixa distància semblava que estaven molt junts. Quan variabem l’òptica d’ angular a normal i a teleobjectiu movíem els personatges perquè es veiés tota l'estona el mateix fragment del personatge, el tronc i un tros de les cuixes assentats en una cadira. Tot i que sempre quan els movíem hi havia la mateixa distància entre ells, amb el teleobjectiu els diferents termes es veien més junts. Com en el film d’en Kore-eda on l’Akira semblava que les persones que anaven amunt i avall del metro passessin molt a prop seu. Amb el teleobjectiu l’Aram i en Max semblava que estaven molt junts!