Mans que m'estimo

La pel·lícula Pour mémoire de Jean-Daniel Pollet i el visionat a l’aula fa pocs dies de La matalassera d’Alain Cavalier ens han fet pensar en mans especials per nosaltres. Assegudes en rotllana ens hem donat un temps per recordar i escriure a la llibreta les mans d’alguna persona estimada i per pensar en com les filmaríem. Després ho hem posat en comú i cada una ha anat llegint el seu text.  Ha estat un moment molt emocionant i especial. 
Compartim amb vosaltres algunes de les nostres mans:

Me'n recordo de les mans de la meva mare. Són fines i delicades. Són mans treballades, amb taques dels anys. 
Les filmaria amb llum natural, càlida, de les primeres hores del dia. Estarien agafades a la barana de la terrassa. Les filmaria en un pla detall i s’escoltaria el soroll de fons, el so del mar.
Sara Bernal

Ma mare té unes mans maltractades, no perquè sigui descuidada, sinó pel pas dels del temps i anys de treball constant. Els químics han fet que tingui les mans rasposes, però ella continua arreglant-se-les. M’imagino un pla on només apareixen les mans, quietes, relaxades sobre els seus genolls. De fons s’escolta la televisió, mentre la llum brillant de la pantalla les il·lumina, representant aquest moment de relaxació.
Jared Brizuela

Las manos de mi madre, de hecho, son muy parecidas a las mías. Son delicadas, finas, pálidas, con uñas cortas, pero elegantes, de color vino, un color que siempre le ha gustado usar.
Ella está escribiendo reflexiones e ideas, siempre lo hace, supongo que eso la ayuda a  no olvidarlas. Desde pequeña siempre pienso que tiene bonita letra y solía pensar que me gustaría escribir de la misma manera.
De fondo se escucha el sonido del lápiz en el papel.
La cámara está fija y ella está sentada encima de su cama, iluminada solo por la luz de la ventana. Más adelante la cámara se acerca para centrarse solo en su mano y su letra.
Valeria Erazo

Les mans de la meva tieta són allargades amb els dits afilats. Té la pell prima, suau i pàl·lida com la fusta d'avet.  Mans perfectes per elaborar la seva feina de sastre al Liceu. La he escollit perquè ella sempre ha sigut autèntica i tot i que li deien que no treballés d'això s'ha mantingut fidel a ella mateixa.  Jo vull seguir els seus passos. La filmaria cosint un botó. La càmera perpendicular al teixit, enquadrant les mans i l'agulla des de baix. La il·luminació natural, no gaire dura.
Indira Alcaraz

Les mans de la meva mare són unes mans petites, però treballades, amb dits fins i curts. Sovint ella m’acaricia amb aquestes mans i sento la seva temperatura, unes vegades estan calentes i d’altres fredes.
M’agradaria filmar com ella està cuinant, centrant-me molt en els dits i com utilitza els diferents ingredients, amb un pla detall. S’escolta l’aigua a la cassola bullint, alhora que trosseja cada ingredient. La meva mare gaudeix molt cuinant i això es nota.
Jazmín Franco

M’enrecordo de les mans del meu avi. El meu avi no va anar a l’escola. Va començar a treballar de molt petit. Primer al camp i després a la construcció. Té les mans destrossades pels anys de treball, però també pel mal costum de mossegar-se les ungles i arrencar-se les pells dels dits. Té les mans aspres, rugoses, grans i amb les ungles curtes. Les filmaria fent alguna de les coses que li agraden. Com cuidant els seus ocells o tallant pernil serrà. 
Mark Callejo

Penso en les mans de la meva parella, ja que són mans que em cuiden i estimo.
Són mans grans, grosses, marcades amb venes i amb cremades per la cuina, ja que ell és cuiner. Té els dits llargs amb ungles curtes. Són fredes, però m’agrada molt agafar-les.
Filmaria les seves mans mentre bota una pilota de bàsquet perquè a ell li agrada molt jugar-hi. Filmaria la pilota, botant i passant d’una mà a una altra. Ell està en un lloc tancat, en un poliesportiu. El lloc quasi no té llum i veiem només la seva silueta. S’escolta el so dur de la pilota rebotant contra el terra. 
Kai Carbajo

Les mans de la meva àvia són petites i amb moltes arrugues. Se li  noten les venes a la pell, porta l’anell de casada i les ungles pintades. A la meva àvia li agrada molt arreglar-se i sobretot posar-se joies. 
Filmaria les seves mans al costat del joier que té a la seva habitació i amb una fotografia de quan ella era jove. Entra poca llum. No s’escolta gairebé res, només el so del rellotge.
Sara Carreras

Les mans del meu avi són molt grans i amples, arrugades, amb molts pèls de color negre i amb els dits molt grossos.
Les filmaria sobre una taula, mentre amb els dits fa ritmes., És una mania que té i que sempre fa quan està a taula. Ho faria amb un pla detall i amb llum natural, centrant-me només en les seves mans i com fa la percussió amb els dits i els sorolls. 
Leyre Martínez

Les mans de la meva àvia són diferents, té alguns dels seus dits una mica torts, com els dits de La matalassera de Cavalier. Se li han quedat així perquè ha treballat de cosidora tota la vida. Té els dits llargs i fins i la pell molt ben cuidada. Les filmaria mentre cus, ja que és el que més li agrada fer, amb una llum artificial enfocant directament cap a les mans.
Naïs Monseco

Aquestes mans són delicades com una flor. Però si mirem més detalladament podem veure cicatrius pel pas del temps. Cada marca és una senyal de les moltes batalles que ha viscut al llarg de la seva vida. Amb el seu tacte suau i delicat pots sentir un gran amor, cura i protecció.
L’enregistraria al seu escriptori, un lloc on li agrada estar, en pla detall de les seves mans. A poc a poc la càmera s’allunya fins a un pla mitjà. Ell està llegint, ja que és una de les coses que més li agrada fer.
Ingrid Villafuerte