Paràmetres

Filmem explorant les diferents òptiques, l'enfocament i la profunditat de camp a la manera de Jean-Luc Godard a Hélas pour moi  i Jean Renoir a Partie de campagne.

Òptiques

Enfocament

Hem fet una pràctica d’enfocament inspirant-nos en el visionat Hélas pour moi de Jean-Luc Godard acompanyats del cineasta Jordi Morató.
Després de veure i comentar el fragment vam sortir a filmar-lo, davant de l’institut Castellet.

Vam fer 3 presas, la primera la vam descartar per l’enfocament perquè estava massa desenfocat i la directora va decidir que en les properes preses buscaríem que estiguessin una mica més enfocada per poder diferenciar els moviments del personatge dins del flu.

La segona i la tercera van ser molt bones, però vam optar per muntar la 3ra perquè tenía un millor enfocament i moviment de l’actriu. Aquesta va ser la única presa que vam fer claqueta. A la càmera hi era el Iuri, el Zakaria era l’ajudant de càmera, la Mariona era la directora, la co-directora era la Paula, l’script la Júlia (que apuntaba la óptica, etc…), la actriu la Leire, i el Samuel ajudava amb cosas fora del pla, com per exemple fer ombra amb un paraigua per que poguéssim veure la pantalla de la càmera.

Va ser una experiencia molt xula, i tots hem après cosas novas sobre l’enfocament, elements tècnics com les anelles de l'òptica o la profunditat de camp…

Profunditat de camp

Hem fet una filmació per explorar la profunditat de camp i l’enfocament inspirant-nos en el visionat de Un dia de camp de Jean Renoir. D’aquest fragment ens vam fixar amb les preses no muntades com a referent per filmar nosaltres. El que ens va cridar l’atenció del visionat va ser l’enfoquament sobre la nena en el gronxador. Quan s’apropaba es veia enfocada i quan s’allunyava es veia desenfocada. I també que els plans tenien el fons desenfocat i per tant  poca profunditat de camp.

Vam anar a filmar al gronxador que hi ha al parc infantil de la Bòbilia. Hi vam filmar tres plans. En el primer pla  que vam filmar per aconseguir la poca profunditat de camp ens vam allunyar molt del groxador i vam tancar l’òptica, també vam ficar un filtre per poder tenir l’iris més obert. Van fer l’enfocament en el punt que l’actor estava més a prop de la cámera.

En el segon pla que vam filmar ens vam apropar més, estàvem a un metre del gronxador i vam tancar el pla sobre el personatge. Vam enfocar el rostre de l’Ismael en el punt que estava més proper a la càmera quan es gronxava. A uns 0,7m d’enfocament.

Va ser difícil tenir poca profunditat de camp perque el dia estava molt ennuvolat i hi havia poca llum per poder obrir més el diafragma. També ens va  ploure una mica i vam hever de tapar la càmera pèr que no es mullés.

En el moment de fer el muntatge vam escollir el pla 1 i el  2. El tercer pla el vam descartar per que es veia el personatge filmat des d’un costat i vam preferir que les dos plans muntats fossin més frontals. Vam provar dues propostes de muntatge: passar de pla obert a pla tancat i també al revés, passar de pla tancat a pla obert.  En els dos casos vam intentar que entre els plans hi hagués la mayor continuïtat possible. Finalment ens vam decidir per passar de tancat a obert.