Diaris escrits del Dia dels Plans del món

El 19 de novembre vam celebrar el Dia internacional dels plans del món i com moltes de vosaltres vam quedar molt d’hora al matí per filmar plegades. Va ser un dia molt especial. Mentre filmàvem les llums de les primeres hores del dia, el Jaime, el nostre cineasta, ens va demanar que penséssim en el que sentíem, la llum, els colors, els sons, les sensacions…a manera de diari.

Compartim amb vosaltres alguns dels nostres textos:

Fa fred, el vent se’ns cola per la roba. Les llums són càlides. Tot és molt bonic. Encara no ha sortit el sol, però, així i tot, la meva vista s’omple d’un paisatge preciós. Els colors semblen estar en harmonia encara que hi ha tant càlids com freds. Els dits se’m congelen, però la calidesa que em dona la vista fa que no m’importi.
Moments com aquests són els que m’agrada recordar, amb les vistes espectaculars de l’albada.

Ainara Goytizolo

Avui, 19 de novembre, filmem un pla del món molt especial per celebrar el dia Internacional dels plans del món. Per això ens hem llevat molt d’hora i a les 6.50h del matí ens trobem a l’edifici del davant de l’Institut i pugem a l’últim pis de l’edifici, un 17è pis.
En pujar el cel encara està molt obscur i fa molt de fred, aquí dalt. Després d’uns minuts veiem com el cel es va tenyint de colors i com surt l’alba.
Taronja, lila, rosa, blau…són alguns dels colors que podem veure. Ens fascina com els colors es barregen. El cel és preciós. 
Ha valgut la pena llevar-se tan d’hora, ja que mai oblidarem aquestes vistes, i tot i el fred i la son que totes portem a sobre, ho hem gaudit molt.

Darinka Esquivel

Avui hem estat filmant plans del món des d’una gèlida torre de Bellvitge.
En filmar el cel, tan únic, he sentit una gran serenitat i he posat la ment en blanc.
Tot el meu cos estava glaçat, però sentia la calidesa d’aquell cel tan tendre. El vent celebrava l’arribada del sol roig que ens saludava.

Júlia Giménez

Avui ens hem despertat molt aviat i hem anat a un edifici molt alt a prop de l’Institut a filmar la sortida del sol. A dalt he sentit molt de fred, com si estigués nevat, perquè les meves mans estaven congelades. Però ha valgut la pena, les vistes eren molt boniques, el cel es veia perfectament, amb els seus color càlids i alhora freds.

Mayra Ortiz

Filmem des d’un 17è pis d’un bloc de pisos de Bellvitge molt d’hora al matí.
Tot i que al principi no m’ha agradat haver de matinar tant, les vistes han estat precioses. Feia molt de fred, però el degradat del cel, el silenci… tot i tenir molta son, m’han fet sentir molta calma. Podia escoltar els cotxes de la gent marxant cap a la feina o a estudiar. Els sorolls dels veïns del bloc que just es despertaven. El tren arribant a l’estació ben d’hora al matí.

Victòria Ramírez

Avui, 19 de novembre, hem pujat al terrat d’un dels edificis del costat de l’Institut. Ens hem llevat molt d’hora, a les 6.00 h i hem quedat a les 6.50 h per veure i filmar com surt el sol. Aquí dalt fa fred, però amb jaqueta s’està bé. El cel està preciós, amb colors roses i taronges. Hi ha núvols, i  alguns coloms i gavines s’han aixecat i volen. A l’altre cantó es veu la lluna brillant. S’escolta el silenci de la matinada i com a poc a poc la gent s’està activant.

Alba Solís

L’alba des del terrat d’un veí de Bellvitge, el Toni, ha sigut una experiència meravellosa. La sortida del sol ha estat ràpida, però única. Fa bastant de fred i una mica de vent. Se sent el soroll distant dels cotxes i un tren que passa de tant en tant. Hem filmat molts plans del món plenes d’emoció. Són uns plans molt especials.

Emma Van der Linde

Avui fa molt de fred. Aixecar-me a les 6 del matí em costa, però el resultat és molt bonic. M’encanta. El cel passa de veure’s molt fosc a un taronja presciós. M’ha agradat moltíssim. M’ha fet recordar quan m’aixecava a aquestes hores per anar a l’aeroport a visitar a la meva família de l'Equador.

Alison Vega

17 pisos. Es veuen moltes coses. Moltes. Tots els edificis il·luminats per les llums càlides del matí. El cel ataronjat. El Jaime ha portat una Instax. Tot el món fa silenci. Almenys per nosaltres. Un silenci i una calma que es trenquen pel so del tren. Una sensació que no saps què és ni com descriure. Potser això és el que ens agrada d’aquesta sensació, no pots descriure-la, però tothom l’entén. 

Axel Vicente