Coneixem l'Estel·la

Estela Kogan Pardo és la mare d’una companya de classe. Va néixer a l'Argentina el 2 de febrer de 1978 i va passar la seva infantesa a Mar del Plata, una ciutat que recorda amb molta estima. Allà, el cel li semblava més nítid i els paisatges més bonics, tot i que, en arribar aquí, es va enamorar de la ciutat.

L’Estela recorda amb nostàlgia la seva gran casa, on vivia amb els seus pares i germans. A diferència d’Espanya, els seus amics hi entraven sense avisar, simplement arribaven i es sumaven a la convivència. A casa seva, la presència de gossos i gats era habitual i no sorprenia ningú.

Les seves veïnes eren com família, i junts jugaven als carrers, que en aquell temps tenien pocs cotxes. Ens va explicar diverses anècdotes divertides de la seva infantesa, que recorda amb afecte. Un dels seus jocs preferits era el telèfon espatllat: feien servir dues llaunes unides per un fil, que passava d’una finestra a l’altra, per parlar entre amigues.

Quan va complir divuit anys, va decidir viatjar durant la carrera per conèixer món. Tenia amics que ja ho havien fet i volia viure aquella experiència. Tot i que era un repte, no tenia por. A més, l’idioma li suposava un avantatge i això va ser decisiu per fer el pas.

Va arribar a Espanya per fer pràctiques a l’hospital El Sagrat Cor. En general, va gaudir molt de l’experiència i de tot el que aprenia. No obstant això, a les nits sentia nostàlgia i trobava a faltar la família i els amics. Per sentir-se millor, escoltava els cassets que li enviaven els seus amics i llegia les cartes que la seva mare li escrivia amb amor i afecte.

En acabar les pràctiques, va tornar a l’Argentina durant dos anys, temps en què va treure’s el carnet de conduir i va cursar un màster. Finalment, va decidir establir-se aquí, ja que tenia un pis de lloguer relativament còmode, un inici prometedor en la seva carrera mèdica i també una relació afectiva que començava a prendre forma.

Axel, Júlia G i Ainar