La lluna que ens acompanya

Aquest curs estem escrivint un diari de cineasta que ens ajudarà a donar forma a la nostra pel·lícula documental. En aquest diari, cada setmana ens donem un temps per pensar en alguna d’aquelles coses del nostre dia a dia, que sempre ens acompanyen i a les que sovint no parem atenció.

Fa uns dies, aprofitant que algunes de nosaltres havíem filmat plans del món amb lluna, hem escrit sobre la lluna. La idea era donar-nos un temps per observar-la i intentar evocar records o sensacions que associem a ella.

Compartim amb vosaltres algunes d’aquestes entrades als nostres diaris de cineasta i alguns dels nostres plans.

Aquesta lluna em recorda a una nit d’estiu. Quan la miro recordo tots els estels que veiem, el so dels grills i del vent que bufava a les fulles dels arbres.
Ainara

Quan miro aquesta lluna me’n recordo de les nits d’estiu al poble, a la platja. Me’n recordo de les nits que surto amb les meves amigues a l’agost, de com brilla i il·lumina el carrer pel qual camines. Penso en quant de temps falta perquè els dies siguin més llargs i l’únic moment del dia en què faci fred sigui quan miro la lluna. En la tranquil·litat que em produeix mirar-la, rodejada d’estels que ho encenen tot. 
Alba

Quan miro la lluna em sento molt relaxada, penso en molts moments bonics que he passat a la nit, quan la lluna es troba tan bonica al costat de les estrelles. Em recorda nits precioses amb les meves amigues o la meva parella.
Alison

Aquesta nit la lluna és molt gran. Es veu claríssima, rodona i amb aquella llum suau que no molesta. No com la del sol. És increïble el contrast del sol i la lluna. El sol ens deixa cecs i ho il·lumina tot. En canvi, la lluna no il·lumina gens, però podem admirar-la sempre que vulguem. Em dona tranquil·litat. 
Angie 

Quan miro la lluna penso en què té tot el sentit que, sent l’encarregada d’elevar les marees, es vegi tan bé reflectida a l’aigua. La lluna és un clàssic com l’amor, la mort o el drama. És un clàssic perquè hi és sempre i hi serà sempre. Així i tot, mai no ens en cansarem…
Axel 

Avui hi ha lluna nova, per tant, costa molt de veure la lluna. Es pot veure millor en els primers moments de la nit, quan el sol encara està baixant i es veu la seva silueta. Miro la lluna i em recorda les nits fresques d’estiu, quan estàs al carrer i no passes fred. Però hi ha un aire agradable. No tens cap preocupació ni obligació, només et relaxes i respires. Penses en què faràs l'endemà, ja sigui quedar amb els amics a la piscina o no fer res en tot el dia. Estàs cansada, però no vols anar al llit, s’escolten els grills i les orenetes en un silenci on la ciutat està dormint. Avui, com la lluna no es veu gaire, les llums dels fanals il·luminen els carrers i sents la tranquil·litat a l’aire.
Berta

Ahir la lluna no es veia des de casa meva. Era invisible, com si mai hagués existit. Potser no es veia perquè era molt petita, o potser pels núvols i la contaminació del cel. Fos com fos, fins i tot vaig arribar a trobar-la a faltar. El cel es veia buit sense ella.
Carla

Miro la lluna i me’n recordo de les nits d’estiu, especialment les nits amb les meves amigues. Ens quedàvem parlant a la terrassa de casa o davant d’alguna finestra. La lluna era l'única cosa que ens il·luminava.
Darinka

La lluna em recorda un fanalet penjat del cel. Em fa pensar en les nits d’estiu i les coses que, tot i que jo no pugui veure, la lluna estarà veient en aquest mateix instant. 
Emma

Avui la lluna està plena i brilla en un cel tot fosc. A vista puc apreciar els detalls que té i fins i tot veure la seva profunditat. El cel està desert d’estels, no sé si és per la contaminació del barri o per la meva posició. Puc veure les taques que té amb facilitat, tot i que a la càmera no s’arriba a apreciar. M’imagino anant a la lluna i donar-li una volta caminant.
Ihsan

Aquesta lluna fa que me’n recordi d’aquella nit d’estiu a la platja. Quan la miro penso en els sons que hi havia. Les onades furioses xocaven amb les roques. I lentament es fonien cansades sobre la sorra. Naixien i s’enfonsaven exhaustes en aquella fina sorra que s’escolava entre els dits dels meus peus. Sempre recordaré aquell dia amb enyorança i com me’l miro de lluny des de la terrassa de casa meva. Cada cop que em paro a mirar la lluna torno a sentir la dolçor de la nit a la platja.
Júlia G 

Miro la lluna i me’n recordo de les nits tranquil·les i pacífiques sense estrès i sense cap pressió. Miro la lluna per a un treball de classe, però no me’n penedeixo de fer-ho. Encara que sigui un treball aquest moment tan tranquil em transmet una bona sensació. No considero això una tasca, ja que soc feliç fent-la. La lluna blanca que destaca en el cel estrellat apareix allà totes les nits més gran o més petita, però apareix. És allà observant, girant, i quan se’n va, torna més gran i torna a transmetre’m tranquil·litat.
Sandra

Quan miro la lluna em provoca una sensació de tranquil·litat, em quedo mirant-la per uns quants minuts. Veure com brilla i com es troba de lluny. M’agrada admirar-la, perquè és tan resplendent, em quedo sorpresa, em dona pau mirar-la sempre i em relaxa per complet.
Shirley

Quan miro aquesta lluna penso en cada cop que està plena. És una sort poder veure tants cops a l’any una cosa tan especial i bonica. Sempre m’ha agradat molt mirar les estrelles, sobretot a l’estiu i quan la lluna està plena les estrelles brillen molt més. Me’n recordo d’aquestes nits d’estiu al poble amb els amics al costat de la piscina. Quan ens estirem tots junts i trobem aquest moment de parlar de temes que normalment no tenen un lloc en les converses del dia a dia. 
Victòria