Coneixem el Ginés

Ens vam trobar amb el Ginés fa unes setmanes, i ens va explicar com va ser la seva infantesa al petit poble de Samos, un llogaret de només dotze cases on va viure fins als disset anys, quan va marxar cap a Palamós.

A Samos es dedicava a cuidar el ramat, però avui dia només hi queda un home vivint sol. Recorda que, de nen, tenia cura dels animals, i que els camins eren de terra, sense asfaltar. No hi havia electricitat, només la llum del sol durant el dia i la d'un senzill fanal a la nit. Sortia amb els animals de matinada i passava molt de fred fins que el sol s'aixecava. Quan es feia fosc, trobar-se envoltat dels animals li donava el coratge per no tenir por.

Va deixar el poble per buscar-se un futur millor. “Si no tengo futuro aquí, me lo voy a buscar”, ens va dir. Mai abans havia pujat a un tren. En arribar a Palamós, va començar a treballar per guanyar 100 pessetes al dia mentre vivia en una casa de patrons. El primer dia que hi va arribar, va veure el mar per primera vegada.

Fins aleshores, el món li semblava molt llunyà. Sentia parlar del mar o del cinema, però ho ignorava perquè no ho podia imaginar. Palamós, en canvi, li va semblar un lloc preciós.

El 1969, va començar a treballar de conductor a una casa de refrescos i, l’any següent, va comprar el seu primer pis. Recorda amb estima les sales de festes a Montjuïc. 

Tot i la nostàlgia que sent per la seva infantesa a Samos, està orgullós del camí que ha seguit.

Àlex, Carla i Berta