Les Quatre Cents Coups, de François Truffaut

Vam començar el projecte llegint unes cites d’en François Truffaut sobre l'adolescència. Segons ell, és una etapa de la vida que s’ha d’oblidar. Vam deduir que havia tingut una adolescència molt difícil. També sabem que s'identifica força amb l'Antonie de la seva pel·lícula, 400 Coups. A partir d'aquí,  vam començar a dir allò que nosaltres entenem per adolescència: "És l’etapa entre la infància i la maduresa en què s'ha de trobar la pròpia identitat. És important l'acompanyament de familiars i amics que  ajudin,  aconsellin i guiïn". "Època de canvis difícils amb noves responsabilitats". "Tens canvis d’humor, i és molt important donar una bona imatge als altres".

Després vam veure una pel·lícula d’aquest director, “Les 400 coups”. Es tracta d’una pel·lícula de 1959,  en blanc i negre, i amb un ritme lent. La vam veure en versió original, en francès. Tracta de la vida d’un adolescent, com nosaltres, a qui la seva família no li fa gaire cas, el tracten malament a l’escola i ha viscut una infància difícil.

Aquests dies, hem estat parlant de la pel·lícula, analitzant diferents aspectes i reflexionant sobre alguns dels temes. La majoria de nosaltres no estem acostumats a aquest ritme ni a aquesta manca de color. També ens ha sorprès el final obert. Estem més avesats a finals tancats en què tot ja està dit.

Ens van cridar l’atenció especialment dos tràvelings: el del principi, que mostra els carrers de París amb la Torre Eiffel sempre present com a protagonista; i el del final, que acompanya l'Antoine escapant del reformatori i corrents fins al mar.

Aquesta pel·lícula ens ha ensenyat com pot ser l’adolescència (no tots els nens i nenes tenen les mateixes circumstàncies)  i com et pot marcar el futur. També hem conegut una mica aquest director a través del protagonista. I ens ha mostrat uns  plans i tràvelings molt interessants que ens ha ajudat a començar a  imaginar els nostres.

Guillem Cadafalch