El nostre rodatge

Quan ens van dir que havíem de gravar un audiovisual  per a la cançó de Vancouver d’Avstral, tots ens vam emocionar molt. Primer vam escoltar la cançó unes quantes vegades  junts a classe i després vam començar a pensar quins sentiments ens transmetia i com els podíem plasmar cinematogràficament. A partir d’aquí, vam anar fent un esbós de com seria, on ho gravaríem, a quines hores, quines accions farien els personatges,  quina seria la paleta de colors…

Algunes d’aquestes decisions les vam prendre dins de petits grups que vam formar, cadascun especialitzat en una localització diferent i corresponent a una part de la cançó. Els grups estaven formats per tècnics i l’actor que havia de sortir en els plans de l’equip.

Quan ja ho teníem tot pensat, vam anar a filmar per grups. Un grup rodava al bosc, un altre a la muntanya, un altre al camp, un altre a la platja  i un altre a l’estany del parc de la Ciutadella.

BOSC

Vam anar a rodar al Parc del Guinardó un matí a primera hora del dia, per captar la sortida del sol. Vam començar per plans de les vistes de la ciutat. Com encara era fosc i hi havia molts llums de ciutat, de fanals, edificis… vam poder agafar llums en flou a la manera de Godard en Nouvelle Vague. I a continuació, captant el mar de fons i la sortida del sol inspirats en Coming back to New York from Buffalo, de Mekas. Després, la intenció era gravar un espai  envoltat d’arbres perquè la idea de bosc fos present durant tot el fragment. El resultat final van ser plans contrapicats ensenyant els arbres, inspirats en La solitud del corredor de fons, de Richardson;  el personatge caminant filmat des de darrere, inspirats en Elephant de Gus Van Sant, però en pla americà i enmig de la vegetació i per camins.

MUNTANYA

Aquesta part va ser realitzada al mateix lloc, al Parc del Guinardó, i està protagonitzada també sobretot per arbres i espais buits, ja que la muntanya té bastanta semblança amb el bosc. Com a resultat, vam obtenir plans bastant diferents els uns dels altres, que van ajudar-nos a mostrar la diferència d’aquesta part amb l’anterior. Els referents eren els mateixos que els del bloc anterior.

CAMP

Es va gravar al parc de la Ciutadella. Volíem filmar els espais verds del parc cap a les 6 de la tarda amb la llum que hi ha just abans que comenci a pondre’s el sol, combinar plans només de natura i plans en què hi aparegués algú al paisatge, plans de detall i plans més generals. A la pràctica va ser més difícil ja que hi ha pocs espais verds on no hi hagi gent, i ens vam haver d’adaptar a la situació. També va complicar el rodatge que la llum canviava molt ràpidament de color i d’intensitat,  i quan repetíem els plans, l’efecte ja no era el mateix perquè la llum havia canviat.

PLATJA

Vam anar  a filmar a la platja de la Nova Icària cap a les set del matí. Va ser molt bonic veure la sortida del sol, va ser  un moment molt màgic. El rodatge va ser senzill perquè no hi havia molta gent a la platja. El més complicat va ser aconseguir gravar el vol dels ocells. Tot plegat va ser una experiència inoblidable.

PARC

Totes les escenes van ser rodades al parc de la Ciutadella. Les idees principals d’aquest grup eren fer plans buits i força oberts; d’altres on sortís el personatge, més tancats,  observant el paisatge i algun amb el seu reflex a l’aigua d’un estany. Tot i que algunes d’aquestes idees no es van poder seguir exactament, la idea del personatge admirant el paisatge del parc i l’estany -encara que sense reflexos- hi són presents, de manera que l’ambient de parc queda complet. Els primers plans estan inspirats en diferents visionats de Van der Keuken.

PLA FINAL

Va ser un pla difícil de gravar, vam fer diversos intents en dues localitzacions diferents: al parc de la Ciutadella i al parc de Can Miralletes. En aquest, la intenció era mostrar la reunió de tots els personatges trobant-se en un mateix lloc i xerrant animadament com bons amics. En algunes ocasions, el comportament dels personatges esdevenia una mica forçat; a més, com que els primers plans van ser rodats de nit, el pla estava il·luminat sols amb llum artificial -cosa que va provocar que la il·luminació del pla quedés amb un color estrany-.

La nostra valoració del rodatge és molt positiva, perquè encara que en algun moment no hem pogut fer el que teníem previst, el resultat ha sigut molt bo.

Laia Poblet i Adela Bofill