QUÈ FARÉ? de Laia Poblet, Laia Saez, Brittany Mollo, Juan Joel Rojas, Soukayna Laghrisi i Nohaila Hamzaoui

El personatge de la nostra seqüència de ficció és l’Ingrid, una noia de 13 anys que viu en una situació bastant complicada, ja que la seva mare va morir fa 6 mesos. Ara viu amb el seu pare que amb prou feines és a casa perquè viatja molt a l'estranger. És bastant tancada (els seus problemes actuals ho han accentuat més) i no té amics. Tot i això, és molt intel·ligent però últimament han empitjorat els seus resultats acadèmics.

La seqüència se centra en un moment de reflexió del personatge, en el que s’explica visualment que la noia ha tret mala nota en un examen i això ha sigut la gota que ha fet vessar el got. Això l’ha fet començar a reflexionar sobre com era la seva vida abans, quan podia estar amb els seus pares, i ara, en què se sent sola i pensa sobre què hauria de fer a partir d’aquest moment. Per aquest motiu, la seqüència transmet un sentiment de tristesa però també de tranquil·litat.

L’espai triat per filmar va ser la primera planta de l’institut, ja que es necessitava algun lloc on hi hagués aules perquè la història és veiés més clara. L’enquadrament dels plans era bastant tancat, perquè així els plans tenien un aire més solitari tot i el so de fons. No són plans molt lluminosos i els colors són freds. D’aquesta manera l’ambient es veia més trist.

L’atrezzo era bastant senzill: només calia que el personatge dugués una motxilla i un full de paper, representant l’examen suspès. El personatge havia de sortir de l’aula i asseure’s en un banc davant de la classe, on mirava el full amb cara de preocupació i abatiment. Tot seguit s’havia d’aixecar i anar cap al lavabo per després llençar el paper a la paperera i mirar-se al mirall, tot reflexionant. El referent que hem tingut present és D’Est i Portrait d’une jeune fille de la fin des années 60 à Bruxelles de Chantal Akerman i Geneviève de Michel Brault , tenint-los presents en la il·luminació, ja que eren plans poc lluminosos i, per tant, no gaire alegres.

Respecte a les idees inicials, vàrem canviar d’aula en la que estava previst gravar, perquè estava ocupada en el moment del rodatge. Una cosa més significativa és que vam reduir la quantitat de plans de la seqüència, i alguns plans els vam canviar totalment perquè quedés més entenedor en menys temps. Durant tot l’audiovisual hem mantingut el so ambient original, i a la part final hi hem superposat música de piano, Butterfly de la banda de BTS, interpretada per Brittany Mollo. La música encaixa bé amb la seqüència perquè transmet el mateix sentiment.

Amb aquest projecte audiovisual hem après quins estris professionals de rodatge hi ha i a utilitzar-los amb ajuda d’alguns professors. També hem millorat a l’hora de prendre decisions per nosaltres mateixos. Finalment, hem descobert altres mètodes de comunicació d’emocions.

La Britanny Mollo és qui ha dibuixat el cartell de la hipotètica pel·lícula.