El personatge de la nostra pel·lícula
EL NOSTRE PERSONATGE
El nostre personatge vivia amb la seva mare en un pis petit de la ciutat. És fill únic, no ha conegut al seu pare, té uns avis molts grans i uns parents llunyans als que no ha vist mai.
Amb la mare té molt bona relació, amb ella sempre es mostra afectuós i li demostra que l’estima, tot i que la mare treballava molt, intentaven passar moltes estones junts. Però ara la mare s’ha posat malalta i les circumstàncies l’han portat a haver d’anar a viure amb una família d’acollida que tenen dos fills, un de la seva edat i un altre de més gran. Viuen en una masia gran, una casa familiar heretada dels avis. Econòmicament aquesta família està bé. El pare fa de pagès, té camps i una granja de vedells, la mare és mestra i disposen de temps per dedicar als fills.
Quan vivia amb la seva mare era un nen molt autònom, acostumat a cuidar-se de si mateix i a ser responsable. Passava moltes estones sol. Assumia responsabilitats com posar la rentadora, estendre la roba, parar taula, fer-se el dinar, ajudar en algunes tasques de neteja... S’ha acostumat a estar sol, a gaudir dels moments en silenci i a fer una mica la seva. Li agradava molt anar a veure partits del seu esport preferit, passejar pels carrers del seu barri, veure una plaça especial per ell, escoltar els sorolls dels cotxes, el tren... anar a la biblioteca... Sempre anava a estudiar a la biblioteca. Allà es concentrava.
És madur per les coses que ha viscut, realista i toca de peus a terra. És una persona vergonyosa, tímida. Li costa expressar les emocions i adaptar-se als canvi. Arrel de la malaltia de la mare i del canvi de família, s’ha tornat més tancat (és una manera de protegir-se a si mateix). Té por del que desconeix, segueix unes rutines molt marcades, no li agraden els canvis, és bastant tossut amb les seves idees, ferm de principis, molt perseverant. Quan una cosa li agrada s’hi dedica a fons. Si no li agrada, de seguida ho deixa estar.
És molt matiner. Li agrada la frescor del matí. De fet, és una persona molt activa (no para quiet). Sempre té quelcom al cap. Les seves aficions són variades: li agraden molt els llibres, són la seva passió juntament amb el dibuix (pinta molt bé). Té uns quaderns propis i sempre hi està escrivint i dibuixant (potser l’afició li ve dels quaderns heretats de l’avi, que tenia tota la seva vida escrita, descrivint la casa, el dia a dia...). De fet, de gran voldria ser escriptor i il·lustrador. Els animals també li agraden, i practicar i veure diferents esports. També li agrada molt cuinar (amb la mare cuinaven junts sovint) i la seva especialitat són els pastissos. Menja molta fruita i els seus plats preferits són la truita de patates, pizza, ous ferrats, canelons, carn arrebossada... i per esmorzar sol menjar sempre pa amb tomata amb embotit o un “biquini” i els diumenges un esmorzar de forquilla i ganivet, “ous ferrats amb bacó”.
Li apassiona la natura, estirar-se i escoltar els ocells, matinar per anar a veure la sortida del sol o esperar el temps que calgui per gaudir de la posta de sol i també escoltar amb atenció els sons que l’envolten com el del tren que li recorda els cotxes de la seva ciutat. Està molt acostumat als sons de la ciutat, i per això té por del silenci i de la foscor (el connecta amb l’absència del seu pare), i també d’alguna animal en concret (podria ser que fos a les oques).
Quan s’assabenta que ha d’anar a viure amb una família d’acollida es sent abatut, trist, enfadat amb el món, es pensa que el món va en contra seu i pateix, no només per a ell, sinó també per la mare.
Els primers dies amb la família d’acollida es sent inquiet, no dorm, no para de llegir un quadern antic de la (mare-família??), està preocupat per com serà la nova escola, els nous amics i la seva vida amb la nova família. El nen/a de la seva edat l’ajuda molt a obrir-se i adaptar-se, en canvi el més gran passa d’ell, no en vol saber res.
Li és difícil fer amics nous a la nova escola. Troba a faltar els amics del seu barri amb qui anava al riu a llençar pedres i passava les tardes. També troba a faltar el tren, els sorolls, el cinema...
De tant en tant necessita recordar coses bones del seu passat, el fa estar més a prop de la mare i se sent millor, li va bé llegir el quadern. Recorda per exemple quan li explicava a la mare que va caure a la Vall de Núria esquiant, quan un dia van anar a la platja i els hi va quedar la pell ben cremada per no haver-se posat crema, el pícnic d’un dia d’estiu...
Hi ha moments que ajuda al seu nou pare a donar menjar als animals de la granja i aprofita aquestes estones que està sol amb ell per poder-lo conèixer i agafar-hi confiança. El pare és callat, com ell, i se li fa més fàcil apropar-s’hi. Amb la nova família descobreix espais del camp nous per ell, eines de pagès i feines que no coneixia. Se n’adona que la feina al camp és molt dura i li començar a agradar.
