Elements interposats

Hi han directors que quan filmen, entre la càmera i el personatge hi interposen altres elements com ara cotxes, autobusos, objectes, fulles, fum, persones, trens.... El cineasta decideix on situar aquests elements i la manera de filmar-los: a vegades estan en flou i d’altres, ben enfocats. Ens hem adonat de que poden jugar un paper clau per a generar emoció.
Per fer-nos una idea d’aquesta categoria i de com es podien filmar els plans amb elements interposats, vam visionar tres fragments d’aquesta categoria. El primer “Els nois de Fengkuei” de Hou Hsiao-hsien: en aquest fragment hi ha molts elements interposats i això fa que hi ha moments que costa de veure el personatge, en algun pla quan passa un element interposat, el director canvia l’òptica per acostar-nos més al personatge. A vegades quan hi ha molts elements ens dona la sensació que el personatge es troba sol, perdut.
Un altre fragment és “El lloc de treball” d’Ermanno Olmi: filma enmig d’una ciutat amb molts elements interposats (cotxes, gent, tanques i fins i tot fum!) Hi ha plans oberts i plans tancats , panoràmiques que ens ajuden a seguir als personatges per uns carrers amb molts d’obstacles i amb molts de sons. Sembla que els protagonistes fan tard. Es genera un contrast molt fort amb el moment en què arriben al parc.
El fragment en què ens vam inspirar per fer la nostra pràctica va ser “Apajarito” de Ray Satyajit. En uns plans, entre la càmera i els personatge, hi ha uns plomalls alts que tapen al protagonista, fa molt de vent; hi ha plans oberts i plans tancats, el personatge entra i surt del pla, anem veient l’espai on es troben. En un altre pla el que hi ha com element interposat és el tren: és maco veure al nen per sota del tren a l’altre costat de la via.
El dilluns 22 de gener vam anar a filmar a uns camps on havia canyes, a l’altre banda de l’estació de tren, perquè volíem gravar el personatge darrera unes plantes mentre el tren passava. Vam haver de buscar els horaris per saber quan venia el tren però ens va costar saber el moment exacte que arribava a Bordils perquè a vegades venia amb retràs o avançat. Havíem d’escoltar bé si el sentíem i quan el veiem de lluny ens estressàvem i començàvem a gravar ràpid sense seguir el protocol. Mentre esperàvem que passés el tren vam decidir el recorregut que faria el personatge i vam assajar la panoràmica de seguiment d’en Rayan. L’Oriol que feia de càmera va poder practicar la panoràmica de 180 graus. Va haver de situar-se amb les cames obertes i flexionades perquè sinó la càmera es parava i quedava malament. Era molt difícil!!! Costava molt seguir en Rayan amb la càmera perquè al començament anava caminant i després corria i calia anar a la mateixa velocitat.
Vam decidir que en Rayan passés per darrera les canyes com a “Aparajito”, que el personatge passa per darrera els plomalls, i ens vam adonar que el color blanc de la samarreta que portava es veia molt bé i a més va coincidir amb el color del tren i amb el d’un edifici que sortia en el pla.
Al pla de l’estació ens vam veure que hi havia molts llums i quedava molt bonic. Vam gravar a l’hora blava i la llum del cel era molt maca ,es veien les pampallugues dels llums dels cotxes de la carretera a través dels arbustos, també es veia la finestra d’una casa il·luminada i els llums del tren que es perdien al final del pla.
A la primera presa d’aquest pla va passar un tren de càrrega, va servir per adonar-nos que havíem de pujar el trípode de la càmera . Quan la vam visionar pel muntatge vam veure que la samarreta blanca d’en Rayan es veia a través d’alguns vagons perquè entremig hi havia espais buits, va ser casualitat però en el curt haurem de pensar en com va vestit el personatge.
Ens vam adonar que cal donar bé les instruccions a l’actor perquè sinó no sap què ha de fer i mira massa a càmera. Vam haver d’improvisar una mica. Hagués anat bé fer una altra presa però no teníem temps, era tard i el proper tren tardava a passar.

Rayan, Hatu, Oriol, Santi, Maria i Guillem