Llum i rostre, inspirats per Michel Brault i Chantal Akerman

Vam començar mirant captures de visionats, fotografies i pintures de llum i rostre que ens inspiressin per filmar els nostres plans de la pràctica de llum i rostre. També vam fer un repàs del funcionament de la càmera. En el primer pla vam triar una òptica normal, Z34, però a la tercera presa la vam canviar a 45. Volíem que a l’Alguer, que feia d’actor, li toqués una llum forta al rostre. Quan l’estàvem filmant va començar a marxar la llum, i vam haver de fer tres preses, a cada presa hi havia una llum diferent, a la segona i la tercera la llum era més suau. Per trobar la llum que volíem baixàvem la persiana punt a punt perquè la llum no li arribés a tota la cara. A la segona i a la tercera presa vam fer servir un porexpan negre perquè li quedés fosc el coll. Ens va costar aconseguir la llum i l’enquadrament que volíem, però al final el vam trobar. D’aquesta manera vam aconseguir evocar el fragment de ‘Geneviève’ de Michel Brault que ens havia inspirat. Pel segon pla hi havia menys llum. El sol ja s’havia post. Entre tots vam estar buscant quin fons de la sala de mestres ens aniria bé i de sobte vam veure la finestra que dona al pati petit que té una cortina. Fent proves pujant i baixant la persiana vam adonar-nos del contrallum, a la manera d’Akerman. Ens va agradar la idea de què al mig del pla pugéssim la persiana i que de mica en mica li arribés la llum a en Jordi, el personatge. Per les dues preses vam triar l’òptica Z45, l’enfocament a 1,3m i l’iris 3.7. Després de filmar els dos plans vam parlar de l’experiència, va anar bé per repassar el que havíem fet. Alguer, Basmae, Stefany, Jordi, Maria, Mustafa i Ona