Llum i rostre inspirats per visionats de fragments, pintures i fotografies
Després de visionar diferents fragments, pintures i fotografies hem decidit que volíem filmar a la manera de “ Face value” de Johan van der Keuken.
Hem anat a la biblioteca de l’escola, hem observat com entrava la llum i hem decidit que la Núria, l’actriu, es posés al costat d’una de les finestres i mirés cap a la càmera. Volíem que li toqués la llum a mig rostre però com que hi havia massa llum, hem anat tancant totes les persianes menys una que la vam tapar una mica amb un tall de porecspan. També vam experimentar què passava si obríem la porta i no ens va agradar.
L’actriu estava molt a prop de la càmera, teníem un pla molt tancat, la llum entrava per la dreta, li tocava a la galta, només se li veia una part del rostre, un ull, una galta i una orella i vam aconseguir tenir el fons molt fosc. Vam triar l’òptica 4,04, l’enfocament estava a 0,94 i el diafragma a 0,0. Vam pensar el moviment que havia de fer l’actriu, volíem que primer es mirés les mans i després a una persona que estava a darrera de la càmera.
A l’altre pla, l’actriu està més allunyada de la càmera, hem triat l’òptica 9.3 i encara hem hagut d’enfosquir més el fons amb una pissarra al costat del porexpan. Li vam canviar el jersei, se’n va posar un de negre perquè el pla estigués més fosc. El diafragma estava a 2.
Als dos plans li anàvem donar indicacions a l’actriu per dir-li cap a on havia de mirar, l’estona que havia de tardar en canviar i anàvem veiem a la pantalla com tocava la llum al rostre i quins moviments preferíem. Ens vam concentrar molt en què en els dos plans es veies només una part de la cara.
Amb aquesta pràctica hem començat a aprendre a filmar amb la càmera gran i a fer molta atenció a la llum. Va ser sorprenent quan l’Àlex C que portava un jersei taronja es va posar al costat de la Núria i com va canviar el color de la llum que li tocava al rostre.
En el muntatge dels dos plans ens hem adonat que queda millor posar primer el segon pla que vam filmar, per les mirades i també per la llum.
Judit, Àlex C, Laura, Àlex R, Bruna, Núria, Roger i Sara
Vam filmar a la manera de: Garrel “Elle a passé tant d’heures sous les sunlights” i De Dermer a “Dona Cafe”
Érem a la biblioteca de l’escola per fer la pràctica de llum i rostre, vam mirar a quina finestra entrava la llum més directe. Vàrem posar l’actriu de tal manera que li toques el sol de reüll. Fins a trobar la posició correcta, varem haver de moure-la molts cops posant-li una cadira, un coixí, un puf... fins a decidir quin era la llum que més ens agradava. Vam provar diferents angles perquè la llum quedes amb més contrast a la cara de l’actriu. Al final vam decidir que l'actriu s'acostes a la finestra, va quedar mitja cara il.luminada i mitja cara fosca.
Despres de dues preses el sol es va desplaçar i la Júlia, l'actriu es va haver de moure. A mesura que anàvem fent preses la llum es movia i havíem d’anar adaptant la posició. El director va donar les indicacions dels moviments que havia de fer i el temps que havia d’estar a cada posició. La quarta presa va ser la bona!
Amb les 4 preses vam provar diferents òptiques de 10 a 13. L’enfocament va anar canviant adaptant-se a l’òptica i als moviments de l’actriu.
Àngels, Aritz, Txell, Arnau, Berta, Biel, Júlia
Hem filmat inspirats en “Vermeer”, un pintor que ens va fascinar amb el seu treball de la llum.
Hem anat a l’aula de psicomotricitat, hem observat per on entrava la llum i on s'havia de posar l'actriu, la Clara.
Abans de trobar l’enquadrament que nosaltres volíem, ens vàrem haver de moure algunes vegades. Després vam buscar la llum adequada: vam tapar el vidre de la porta amb un plàstic negre, baixar totes les persianes menys una per il·luminar un tall del rostre de l’actriu. També vam jugar una mica amb la persiana que vam deixar oberta des d’on entrava una llum taronja. Si ens posavem just davant de la finestra la llum era blanca però si ens posavem en diagonal, la llum canviava de color perquè es reflectia la façana de l’escola que és d’un color salmó. Vam tapar un tros de finestra amb una planxa de porexpan perquè si no entrava massa llum.
Després d’enquadrar, enfocar i triar l’òptica, vam pensar en quins moviments havia de fer la Clara per a trobar el contrast de la llum i l’ombra en el seu rostre.
La Clara portava un buf groguenc que afegia calidesa, al retrat i vam decidir que també sortiria. Les indicacions a l’actriu eren mirar cap a la dreta de la càmera i on hi havia una persona i havia de pensar en moments feliços compartits amb aquest company. Passat uns moments, girar la mirada cap a l’esquerra fins un cartell amb unes notes de música i cantar per dins la seva cançó preferida, per transmetre l'expressió dels diferents moments a la cara.
Andreu, David, Ariadna, Clara, Mar i Toni
