Sortida a Montserrat: tràvellings aeris i retrats

A l'article Sortida a Montserrat podeu llegir el detall de la sortida a Montserrat el 5 de desembre. Aquí copiem parcialment aquell text i us presentem els muntatges dels retrats i els tràvellings aeris!

El dia 5 de Desembre vam anar a Montserrat. Vam agafar el tren dels catalans i després vam pujar a l'Aeri. 

Per pujar amb l’Aeri ens vam dividir en dos grups. Un grup anava amb Mikel, el nostre cineasta, i la Sabina. El segon grup, que va pujar una mica més tard, va poder pujar a l'Aeri sense d’altres passatgers i van disposar de més espai i silenci per poder filmar.
Tots vam poder gravar molts tràvelings. Era preciós!!!

Un cop al monestir vam filmar plans del món oberts i amb molta profunditat i vistes. Un grup vam baixar cap al camí que porta a la Cova.

Un altre grup vam filmar des del corredor de davant de les paradetes. Teníem una panoràmica excel·lent del riu i les muntanyes. Al fons, també es veia el mar que es reflectia amb una llum molt brillant. Després vam anar fins a un altre mirador i el paisatge va canviar. Veiem noves muntanyes i vam veure la neu que havia caigut feia poc damunt el Pirineu.

També vam fer una pràctica de filmació de retrats. Un grup vam fer el retrat a la Lourdes, que és una senyora que treballa des dels 14 anys a Montserrat. Ens va explicar que va començar a treballar a aquella edat perquè s'havia acabat l'escola obligatòria i els seus pares no li podien pagar els estudis tot i que a ella li hagués agradat seguir estudiant. Treballa venent matons i formatges de Cal Pujolet. Per ella, Cal Pujolet, és com una família. Coneixia els besavis, els avis i els pares dels responsables actuals del negoci. Per a la Lourdes, Montserrat és molt important, és com si fos una part d'ella.

Un altre grup vam fer un retrat de la Jennifer, una noia que treballa en una botiga de Montserrat. Ens va explicar que va començar a treballar-hi durant els estius, quan tenia 16 anys, i es va quedar treballant fins avui. Li agrada molt treballar a la botiga. Ens va explicar que durant la pandèmia hi havia molt poca gent i molt silenci i que de vegades baixaven a les botigues els porcs senglars, les cabres i se sentien molt presents els cants dels ocells. Era una sensació molt estranya que contrastava amb el moviment intens de persones que pugen a la muntanya tots els dies de l’any.

El tercer grup vam fer el retrat al Siscu. Ens va explicar que es cuidava de la gestió econòmica dels diferents treballs de manteniment que s’han de fer a Montserrat. La secció de manteniment han de resoldre qualsevol avaria o problema que hi hagi a Montserrat en el dia a dia. Ens va explicar que algun cop havia caigut el batall de les campanes i que la seva reparació costava molt perquè s’havien de fabricar a mida i trigaven dies a tenir-ne un de recanvi i mentrestant la campana no podia tocar. Vam filmar quatre plans de retrat del Sisco fent diferents proves de com la llum incidia en el rostre. Després vam fer un pla de l’espai del magatzem.