Rodatges de les primeres seqüències

Hem rodat una primera seqüència a casa de l’àvia d’en Lluc.

Els visionats que ens han acompanyar  en la planificació han estat: “D’Est” de Chantal Akerman, “Être et avoire” de Nicolas Philibert, “Yuki i Nina” de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot i “La reconquista” de Jonás Trueba. 
El nostre personatge és molt responsable i abans de descansar recull els plats del dinar i acaba totes les seves feines pendents de l’institut.  Se sent sol. Fa pocs dies que ha vingut a viure en aquest poble i a la casa tot li és nou. Està avorrit, encara no té amics amb qui fer activitats a les estones de temps lliure. 

El primer pla va costar molt de preparar perquè la il·luminació de la cuina era molt complicada. Teníem poca llum natural i vam haver d’il·luminar l’espai amb llum artificial. Vam provar amb bombetes de llum més freda i més càlida. Vam buscar cap a quin punt dirigir el focus de llum. Gràcies al visionat dels referents vam poder trobar les accions del personatge per transmetre la sensació que estava fent la feina de recollir la cuina. El so a la cuina era molt calmat i silenciós. Un silenci interromput per l’aigua, el so de la pica, el so dels plats i els coberts. Creiem que vam aconseguir que el pla estigués en relació a la situació emocional del personatge.

Al segon pla, el so també era meravellós. S’escoltava el llapis fregant  el full de paper mentre feia deures.  En el tercer pla l’actor va anar canviant de postura en el sofà per donar la sensació d’avorriment, de no saber què fer.

Per filmar la seqüència de tarda vam escollir el camp de futbol de la Torre del  Breny, a Castellgalí,  perquè no volíem que fos un camp de futbol professional. L’espai és obert, té vistes a Montserrat, el riu Llobregat a prop i també les vies del tren. 

El visionat que ens va inspirar per filmar el primer pla va ser “Ou”  de Kaplangou. És un pla obert i es veu a l’actriu fent xuts forts, amb ràbia. Se la veu petita en relació al pla. Se sentien els ocells i els xuts.
Vam filmar un segon pla més tancat. La càmera es trobava darrere l’actriu. Es gravava el personatge fent xuts una mica de perfil, però no arribava a veure el rostre. Finalment no vam muntar aquest pla.
En el tercer pla la càmera anava seguint l’actriu mentre jugava. Va ser un pla difícil de filmar perquè l'actriu es movia constantment.  
En el quart pla, l’actriu estava asseguda sobre la pilota, la meitat de la cara estava il·luminada per una llum càlida. La llum era molt bonica, eren els últims rajos de sol. 
Després vam provar de gravar un tràveling circular a l’entorn del personatge inspirats en “Gerry” de Gus Van Sant.
L’últim pla el vam gravar a la vora del riu. Un pla fix on hi apareixia l’actriu, amb el reflexos a l’aigua que l’envoltaven. Sobre l’aigua es reflectia la muntanya de Montserrat, els arbres i el cel rogent.

Hem filmat la nostra primera seqüència al pati de l’institut.

Abans d’anar a gravar, hem vist dos visionats que ens han inspira:. Ningú no sap de Hirokazu Koreeda i “Hélas pour moi” de Jean-Luc Godard.
El nostre primer pla està inspirat en el pla de Godard. L’actor caminava i s’apropava cap a la càmera. Primer tot estava en flou i no s’apreciava ni el rostre ni cap detall. A mida que s'acosta a càmera s’anava enfocant. Per saber fins on havia de caminar el nostre actor, vam dibuixar un quadrat al terra que era el lloc on el protagonista s’havia d’aturar per estar ben enfocat. Volíem transmetre la sensació de soledat i de dificultat per relacionar-se amb els altres alumnes que estaven al pati.

Al segon pla volíem tenir elements interposats entre la càmera i l’actor com a “Ningú no sap”. 
La mirada del protagonista és una mirada  perduda i tenim la sensació que el personatge està sol i observa el que passa al seu voltant com un estrany.

Vam filmar, també, un pla lateral amb poca profunditat de camp i un últim pla on el personatge espera que tothom entri a l’institut per entrar ell l’últim tot sol. El vam filmar d’esquena.