Dia dels Plans del món des de l'Institut Bellvitge

El 9 de novembre vam celebrar el Dia internacional dels plans del món. Vam quedar a les 6.20 a la parada de metro de Bellvitge per filmar la sortida de sol des de dos terrats del barri. Tot i que el dia era una mica núvol i havia estat plovent fins a uns moments abans, va ser una dia molt especial. Mentre filmàvem les llums de les primeres hores del dia, el Jaime, el nostre cineasta, ens va demanar que pensèssim en el que sentíem, la llum, els colors, els sons, les sensacions…

Un cop a l’aula vam entrar a la carpeta compartida i vam veure alguns dels plans que ja s’havien penjat des dels diferents indrets del món que comparteixen el projecte de Cinema en Curs i algunes de nosaltres vam llegir en veu alta les reflexions que havíem escrit a la llibreta. Va ser molt emocionant.

Encara vam aprofitar el dia per acostar-nos al riu Llobregat i continuar filmant des d’allà.

Al final de l'article compartim algunes impressions d’aquest dia tan especial:

Filmo el terrat: El terrat de Bellvitge un dia 9 de novembre. Dijous, 7:54  del matí. És una matinada freda, amb un fi aire que congela les mans. S’escolta una bandada d’ocells que es refugien d'aquest fred. Podem percebre a tot l’Hospitalet llevant-se. Al nostre costat, les àvies que han vingut a acompanyar-nos ens expliquen la meravellosa història de Bellvitge.

Kai Carbajo

Em sento amb molta pau i tranquil·litat en aquest moment.

Estava pensant mentre feia el meu pla que si hi ha algú des de baix que es fixa en nosaltres, pensarà que estem bojos en estar aquí un dijous a les 7:30 del matí per filmar com surt el sol i és que potser sí que estem una mica bojos, però a vegades és bonic tenir un moment per parar-se a observar aquest món on tot va tan ràpid i la gent no es permet contemplar el que ens envolta.

Alexia Petisco

Encara no havia sortit el sol, però els colors del cel amb els dels núvols creaven una harmonia que em va semblar bonica. Sempre m'ha agradat el blau i cada cop que veig el cel i els núvols blaus em genera tranquil·litat.

Molts es queixaven del soroll de les gavines, però jo no ho trobava molest, al contrari, em donava una sensació de comoditat. Tant les gavines com jo estàvem desperts a aquella hora i estàvem començant el nostre dia.

Filmant el paisatge em vaig adonar que els edificis també estaven desperts, encara que fossin les 6 del matí ja hi havia llums a les finestres dels edificis del davant. Una cosa que em va semblar curiosa és que als edificis hi solen haver molts llums encesos durant tot el dia, i amb la foscor de la nit, semblaven com els llums d'un arbre de Nadal.

Samuel Navarro

Estem a una terrassa de Bellvitge, de 19 pisos i tenim una vista preciosa del barri. Arribem quan el cel encara és fosc i podem veure com la llum canvia mentre la ciutat es desperta. Se sent aquell fred de la matinada, que et fa sentir fresca com un enciam.

En aquest moment sento molta pau i una tranquil·litat immensa. El meu so favorit és el de les gavines en passar sobre nosaltres, també puc escoltar els cotxes a la carretera.

Al matí ha plogut, així que el cel està una mica ennuvolat, va canviant de grisos foscos a clars i finalment blaus suaus.

Valeria Erazo

Clarejar a Bellvitge.

Avui 9 de novembre del 2023 he vist un clarejar. Encara que està una mica ennuvolat, es veu increïble.

El cel és fosc i ennuvolat i de sobte es va obrint un petit espai entre els núvols, per on surt la llum del sol. A mesura que passa el temps es deixa veure cada cop més.

Aquesta llum és el despertador de la ciutat. Puc escoltar el so dels vehicles, que van augmentant, ja que el sol els ha despertat. I no només a les persones sinó també a les gavines.

Avions veig passar a prop del cel clar de colors grocs i ataronjats.

És increïble per a mi poder gaudir aquesta vista tan espectacular.

Sara González Quintero.